Cinquanta edicions de la Setmana de Música de Felanitx mereixen alguna cosa més que una felicitació. Mereixen que ens aturem a pensar què ha representat aquesta continuïtat per a la vida cultural del poble. Organitzar un concert pot ser relativament senzill; mantenir una convocatòria durant mig segle demana entusiasme, feina i aquella tossuderia que sovint és imprescindible perquè les coses arribin a bon port.

La Setmana començà un any després del primer concert de la Coral de Felanitx. Convé recordar aquesta proximitat, perquè ens parla d’un moment en què cantar plegats i acostar la música al públic formaven part d’una mateixa empenta. D’aquella voluntat de fer coses en sorgí una iniciativa que ha acompanyat diverses generacions de felanitxers.

En aquests inicis hi trobam persones que mereixen ser recordades per haver-hi dedicat temps i esforços sense rebre, ni pensar a rebre, res a canvi. Llorenç Siquier, Bartomeu Sbert, Jaume Estelrich, Tomeu Artigues, Pere Mesquida o Cosme Oliver, entre d’altres. A aquests noms hem d’afegir el de Joan Oliver, que ja entrà a formar part de l’organització de ben jove. Els projectes culturals tenen noms i llinatges, encara que moltes vegades la feina que els sosté quedi discretament darrere el programa de mà.

Al llarg d’aquest recorregut, la Setmana ha duit a Felanitx intèrprets de prestigi i ha ofert oportunitats a músics joves del poble. Aquesta convivència ha estat una de les seves aportacions més valuoses: poder escoltar bons professionals a prop de ca nostra i, alhora, veure com els joves pugen a l’escenari per primer cop.

El nom, Setmana, ha quedat curt, ja que el cicle s’estén durant més d’un mes i enguany arriba a diferents nuclis del municipi. Es bo que conservi la denominació original, ja que allò que compta és que la música continuï trobant espais, intèrprets i persones disposades a escoltar-la.

També és encertat que aquesta edició es tanqui posant el nom de Josep Prohens Julià a la sala d’audicions del Conservatori. Reconèixer un mestre és recordar d’on venen molts dels concerts que després aplaudim: de les primeres lliçons, de les hores d’estudi, de la paciència d’algú que ensenyà a llegir una partitura i a escoltar els altres.

Celebrar cinquanta edicions hauria de servir per renovar aquest compromís. Amb els músics, amb l’ensenyament i amb el públic. Perquè darrere la continuïtat de la Setmana hi ha una idea ben senzilla que Felanitx ha sabut defensar durant mig segle: la música fa poble.

Suscríbete para seguir leyendo