Acabar la primera part amb tres rematades al pal i sense haver donat cap opció al rival és, sens dubte, el senyal que un equip ha fet les coses més que bé. La llàstima és que el Mallorca no hagi aconseguit moure el zero del marcador, però probablement ha jugat els millors quaranta-cinc minuts de la temporada. Una cosa és anar a jugar i competir en un camp de futbol, i una altra, limitar-se a fer acte de presència. L’equip de Luis García s’ha pres seriosament el compromís i ha estat una mica millor que l’Eibar..., però només durant una part.

Si hi ha un escenari complicat, aquest és el terreny de joc de l’Eibar. L’equip basc pot ser un conjunt més o menys limitat tècnicament, però és un dels que més i millor competeixen de la categoria.

Per jugar a Ipurua, no basta fer-ho amb el segell de favorit. És un camp on s’ha de picar pedra des del primer minut. Si el rival és capaç d’igualar la intensitat que hi posa l’Eibar, pot sortir-ne guanyador. El Mallorca ho va aconseguir a la primera part, però va acabar cedint a la segona arran del gol de Fuentes. A partir de l’empat a zero, el Mallorca havia dominat; després de l’un a zero, va desaparèixer. Això sí, cal destacar l’excel·lent partit d’Adrián Liso —el millor de la temporada i del partit— i d’Antonio Sánchez.

Els canvis introduïts per Luis García no tan sols no aportaren res, sinó que acabaren jugant en contra dels interessos de l’equip. L’acció de Guillermo en el penal, després d’haver substituït Pablo Torre, és pròpia d’un jugador que encara està poc rodat. Abans, havia tengut una bona oportunitat per fer el zero a dos; després, el seu error va costar al Mallorca dos punts

Al cap i a la fi, l’empat no és un mal resultat, però el Mallorca, que havia estat superior a la primera part, no va saber traslladar aquest domini a la segona. L’Eibar es va llevar els complexos i, a base de pilotades a l’àrea i de la sempre lloada intensitat, va acabar essent superior al Mallorca i va estar a punt de guanyar.

Per tant, el partit és un bon avís per afrontar aquesta complicada categoria, en què ningú no regala res, ni a la primera part, ni a la segona, ni tan sols durant el temps afegit.

Suscríbete para seguir leyendo