Una altra selecció espanyola a la final d’un Mundial. L’extraordinari convertit en fantàstica rutina. En aquesta ocasió són elles les que arriben al màxim esglaó universal, en concret la selecció sub-20. Itàlia, la presència de la qual en semifinals ja era una gran i inesperada gesta, no va ser capaç de plantar cara a les jugadores de David Aznar, dominadores de principi a fi en el partit disputat ahir a la ciutat polonesa de Lodz.

Corea del Nord, vigent campiona i que ahir va esclafar Colòmbia (3-0), serà l’últim obstacle cap a la glòria de les promeses espanyoles, de la generació de Daniela Agote, Pau Comendador i Aïcha Cambra, en absència de la fins ara lesionada Clara Serrajordi (titular ja ahir amb el Barça a la Champions) i d’una Vicky López que ja no està per competir en categories formatives malgrat els 19 anys. Els cinc partits disputats per Espanya han finalitzat amb victòria abans dels 90 minuts. Itàlia va córrer ahir la mateixa (mala) sort que el Brasil, Portugal, Nigèria, la Xina i Nova Caledònia.

Serà la tercera final per a Espanya en les quatre últimes edicions disputades d’aquesta competició. El 2018, la selecció que liderava Patri Guijarro va caure a la final contra el Japó i quatre anys després (el torneig del 2020 es va cancel·lar per la pandèmia), Espanya es va prendre la revenja guanyant les nipones en el partit definitiu, amb una generació en la qual destacaven Salma Paralluelo i Inma Gabarro. En l’últim precedent, el 2024, els quarts de final havien sigut l’estació final.

La fita prolonga l’excel·lent salut del futbol femení espanyol, que a més dels èxits absoluts (vigents campiones del món i de la Nations League i subcampiones d’Europa), acredita una ratxa de cinc Europeus sub-19 guanyats de manera consecutiva i dos dels quatre últims Mundials sub-17, a més de les esmentades finals en Mundials sub-20.

Serà aquest diumenge una més perquè Espanya va fer valer el seu favoritisme contra Itàlia, una selecció amb més nom que tradició i que comença a recollir els fruits de la inversió en futbol femení en els últims anys. Insuficient, no obstant, per fer front al futbol formatiu espanyol de moment.

Agote brilla contra Itàlia

El domini de les dones de David Aznar va ser evident des del xiulet inicial i només la falta d’encert va evitar que marquessin terreny abans. Alba Cerrato va marcar el primer gol passada la mitja hora, però l’àrbitra el va anul·lar després d’observar en el VAR una falta prèvia d’Irune. Decisió convertida en anècdota set minuts després, quan una centrada de Daniela Agote va rebotar al genoll de Gallo, capitana italiana, i la portera Belli es va empassar la pilota.

Espanya va sentenciar el partit als 10 minuts de la segona meitat. Agote, un dimoni imparable per a Itàlia, l’extrem de l’Athletic, va guiar amb intel·ligència i velocitat un contraatac fins a regalar el gol a Pau Comendador. La madridista, màxima golejadora del torneig fins ara, no va fallar per marcar el seu sisè gol del Mundial.

Notícies relacionades

Itàlia va pressionar per reenganxar-se al partit però ja no va ser capaç de fer-ho. Espanya fins i tot va anotar un gol més, obra d’Agote, però de nou una falta prèvia d’una companya (una mà aquesta vegada) va deixar sense validesa el gol. Va ser igual, la selecció ja tenia la final a la butxaca. Una més. Beneïda rutina.

Subscriu-te per seguir llegint