Set jornades. Això és el que he trigat a cobrar l’aposta. Me la vaig jugar amb un amic: jo deia que, abans de deu partits de lliga, Mourinho ja hauria tret el seu arsenal d’excuses i crítiques als àrbitres i al Barça. Qui perdés, regalaria a l’altre El fill de l’oligarca, el nou llibre de Patrick Radden Keefe. M’han sobrat tres jornades, però l’erupció volcànica ja s’intuïa des de feia setmanes.

Quan va fitxar per aquest Reial Madrid ple d’estrelles, però ingovernable i descompensat, Mourinho acceptava un repte que li exigiria mà ferma al vestidor i decisions contràries als desitjos de l’amo del club –com deixar Vinícius a la banqueta–. El portuguès sempre ha tingut l’autoestima alta i, a més, potser confiava que el club seria allà on el va deixar el 2013, com si la seva gira (mediocre) per diverses lligues europees no comptés. Però els temps han canviat: ara al Barça ja no hi ha Guardiola, ni Messi, i fins i tot el concepte "el puto amo" sona antiquat. Només Florentino és el mateix. Mentrestant ha arribat el VAR, l’engany és més difícil i hem après què són les fake news.

Potser en aquest joc de poders ens hem de demanar qui s’aprofita de qui. Fa temps que l’amo del Madrid s’ha enrocat i es nega a acceptar que els seus propis errors l’han conduït a la situació actual. La sortida de l’atzucac és acusar els àrbitres de deixar-se usar i convertir Reial Madrid TV en un altaveu de propaganda i mentides. És el mètode de Donald Trump quan diu que les eleccions que va perdre estaven manipulades. I Mourinho, per caràcter, té la naturalesa de l’escorpí, sempre amb l’estocada a punt.

Notícies relacionades

Aprofito el parèntesi sense futbol per llegir El fill de l’oligarca. Radden Keefe reconstrueix la història real d’un jove anglès de Londres que volia ser molt ric i, per fer negocis, es feia passar pel fill d’un oligarca rus. El seu primer engany va ser a través d’un contacte del multimilionari Roman Abramovich, que llavors era l’amo del Chelsea, entrenat per Mourinho. És un relat de falsedats i manipulacions apassionant, i ara ja sé que acaba malament.

Subscriu-te per seguir llegint