Faizuly López va deixar Colòmbia per instal·lar-se al Cortal Avinyó, propietat de la família de la seva parella, Xavier Barraquer. Sis anys després, l’antropòloga continua vivint al cor dels Aiguamolls de l’Empordà, on ha convertit una finca centenària en casa seva.
Faizuly López va deixar Colòmbia per instal·lar-se al Cortal Avinyó, propietat de la família de la seva parella, Xavier Barraquer. Sis anys després, l’antropòloga continua vivint al cor dels Aiguamolls de l’Empordà, on ha convertit una finca centenària en casa seva.
Quan vau decidir quedar-vos al Cortal Avinyó i què heu descobert aquí?Vam arribar amb la intenció d’ajudar la família mentre esperàvem el naixement del nostre fill i el que havia de ser una estada temporal s’ha convertit en sis anys de vida plena. Hem habitat aquesta casa d’una manera que la família no ho havia fet mai. Sempre havia estat un refugi d’estiu, limitat a les activitats típiques de la temporada, però nosaltres hi hem portat l’hivern, la primavera i el cicle complet de l’any. També la meva sogra ha acabat gaudint d’aquesta nova vida.
Ha aturat la seva activitat com a antropòloga?L’antropologia no la deixes mai. Sempre ets etnògrafa. Tot el temps observes, escoltes i preguntes. Aquí és molt fàcil perquè cada persona té una història per explicar. L’altre dia vaig anar a la papereria del poble i la mestressa em va explicar que el seu pare era el mecànic del cotxe de l’avi d’aquesta casa. M’encanta perquè tothom acaba tenint algun record del Cortal Avinyó. Són generacions que encara són vives i això fa que la memòria també ho sigui.
Quins espais de la casa ha recuperat amb més il·lusió?L’hort ha acabat convertint-se en una part important de la nostra vida. Volíem tenir els nostres tomàquets, però després vam veure que per ser autosuficients havíem de sembrar més, conservar els aliments i ens vam adonar que necessitàvem més mans. Així vam arribar als intercanvis amb persones d’arreu del món que ens han aportat experiència i coneixements. Això ens ha enriquit molt.
Troba a faltar Colòmbia?Sí i la nostra idea és tornar-hi algun dia. Però mentre això no passi i la casa continuï esperant un nou propietari, la volem gaudir. Sentim que aquests anys han estat un regal
Subscriu-te per seguir llegint