Ja fa sis anys que el Cortal Avinyó està habitat durant tot l’any. Quan la pandèmia va aturar el món, Faizuly López i Xavier Barraquer es van instal·lar a la finca familiar, al cor dels Aiguamolls de l’Empordà. El que havia de ser una estada provisional es va acabar convertint en una nova manera de viure. «Quan vam saber que esperàvem un fill vam pensar: quin lloc millor per criar-lo?», recorda López.

L’antropòloga colombiana recorre avui els passadissos de la casa mentre explica com aquests sis anys els han permès descobrir una finca que, durant generacions, només s’havia habitat durant les vacances d’estiu. Durant aquest temps, hi han vist créixer el seu fill Riu, han recuperat l’hort i han obert les portes de la finca a persones d’arreu del món a través d’intercanvis. «És una responsabilitat que va molt més enllà de mantenir una casa: implica tenir cura dels jardins, l’hort, els espais exteriors i un patrimoni arquitectònic de grans dimensions».

Un dels espais de la residència que conserva el seu esplendor. / Empordà

La propietat, que compta amb un total de 91 hectàrees, continua a la venda per 3,9 milions d’euros a l’espera de trobar algú que hi vulgui emprendre un nou projecte. «Però mentrestant volem gaudir de la casa», explica López.

Les referències documentals del Cortal Avinyó es remunten almenys al segle XV, quan apareix vinculat a Ciprià Avinyó, origen del nom que encara conserva. Segons explica López a partir de la història familiar, la finca va arribar a la família Barraquer a través del matrimoni del doctor Ignasi Barraquer i Barraquer amb Josefa Moner i Raguer, vinculant així el Cortal amb una de les famílies més reconegudes de l’oftalmologia catalana.

Anys més tard, el professor Joaquim Barraquer Moner, fill d’Ignasi Barraquer i Josefa Moner Raguer, i la seva esposa, Mariana Compte Andrade, van mantenir el Cortal Avinyó com a residència familiar d’estiu. Després de la mort del professor, l’any 2016, la propietat va passar a la seva filla, Mariana Barraquer Compte, mare de Xavier i Tristán Barraquer.

Espai de cuina / Sònia Fuentes

El Cortal Avinyó és molt més que la casa d’una nissaga vinculada durant generacions a l’oftalmologia. És també un dels cortals més singulars dels Aiguamolls de l’Empordà. Aquestes construccions eren tradicionalment centres des d’on es gestionaven les terres, el bestiar i l’activitat agrícola del territori.

La història del Cortal Avinyó no s’explica només a través dels seus propietaris. Durant bona part del segle XX, la finca també va ser la llar de la família Brossa, vinculada al Cortal com a masovera. La documentació conservada a l’Arxiu Municipal de Castelló d’Empúries permet resseguir aquesta relació durant dècades.

L’edifici que ha arribat fins avui és fruit de diferents etapes constructives. La part més antiga conserva l’arquitectura tradicional dels cortals empordanesos, mentre que a principis del segle XX la finca va viure una important transformació modernista projectada per l’arquitecte Josep Azemar, que va donar a la casa l’aspecte senyorial que conserva actualment.

Una de les tretze habitacions que té la propietat. / Cedida

L’edifici està inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i combina elements com el maó vist, la ceràmica policromada i una torre-mirador amb els espais propis d’una antiga finca agrícola.

És en aquesta part modernista on la casa conserva alguns dels seus elements més singulars: els paviments decoratius, els treballs de forja, els vitralls i una ornamentació estretament vinculada a la natura que envolta la finca. «Tot està relacionat amb l’entorn i la natura que ens envolta», explica López mentre recorre les diferents estances.

La casa conserva també espais que permeten imaginar com hi transcorria la vida familiar: el saló de música, les habitacions comunicades entre elles i diversos elements decoratius que recorden els seus antics propietaris. «Cada habitació té un terra diferent. És una feina artesanal enorme, peça per peça», destaca López.

Una altra de les parts de la propietat. / Cedida

Més d’un segle després de la transformació modernista, la manera d’habitar el Cortal també ha canviat. Durant dècades, la família hi passava sobretot els mesos d’estiu. Ara, la família ha acabat fent gairebé el contrari: a l’hivern viuen principalment a la part modernista, més fàcil d’escalfar amb una estufa de llenya, mentre que quan arriba el bon temps recuperen els antics espais de pedra. «Hem passat a viure a l’hivern a la part que històricament era la casa d’estiu».

La transformació no és només arquitectònica. Tristán Barraquer viu bona part de l’any a la finca des de fa gairebé tres anys, després de deixar la seva feina a la clínica per dedicar-se al jardí i al manteniment de l’espai. La família compta també amb persones que participen en els intercanvis i recorre a professionals externs per a tasques específiques.

L’hort és una altra de les peces d’aquest nou model de vida. «L’hort és molt nostre», recalca Faizuly López, que assenyala com un dels objectius del projecte aconseguir cada vegada més autosuficiència durant tot l’any.

Mentre la finca continua a la venda, el Cortal Avinyó afronta una nova etapa sense deixar enrere la història que conserva entre les seves parets.

Subscriu-te per seguir llegint