La tecnològica nord-americana Meta es va enfrontar aquest dimarts al primer dia d’un judici que amenaça de canviar per sempre l’ús de les seves aplicacions per part dels més joves. Quatre estats dels EUA –Califòrnia, Colorado, Kentucky i Nova Jersey– s’han personat com a acusació en el procés, iniciat en un tribunal federal d’Oakland (Califòrnia), en el marc d’una demanda presentada per prop d’una trentena d’estats del país el 2023 en què acusen la companyia de danyar físicament i psicològicament els menors d’edat amb aplicacions que, asseguren, estan dissenyades per generar addicció, incloses Facebook i Instagram.

Els demandants consideren que Meta ha vulnerat diverses lleis estatals i federals, entre les quals les que protegeixen la privacitat dels menors i les que regulen la publicitat enganyosa i la competència deslleial. «Meta ha enganyat repetidament el públic sobre els greus perills que comporten les seves plataformes de xarxes socials. Ha ocultat les formes en què aquestes plataformes exploten i manipulen els seus usuaris més vulnerables, els adolescents i els nens, i ha fet cas omís del mal generalitzat que aquestes plataformes han causat en la salut mental i física dels joves del nostre país», assenyala la demanda, de 233 pàgines.

La tecnològica s’enfronta a una sanció econòmica marejant: fins a 200.000 milions de dòlars (uns 172 milions d’euros), una xifra equivalent als seus ingressos totals el 2025. La mateixa companyia ha anat més enllà i ha estimat en fins a 1,4 bilions de dòlars les possibles despeses associades al procés judicial. Aquesta quantitat, similar al valor total de Meta en borsa, provocaria la seva fallida i obriria la porta a una possible intervenció pública, però els experts apunten que aquest escenari és molt improbable.

El primer dia del judici, els advocats de la companyia van rebutjar les acusacions i van demanar al jurat mantenir «la ment oberta». Durant el seu al·legat inicial, també van defensar la feina que Meta ha avançat per ajudar a millorar el benestar dels adolescents, així com els esforços per bloquejar els usuaris menors de 13 anys.

Més enllà de les sancions econòmiques, una eventual derrota judicial obligaria la companyia de Mark Zuckerberg a aplicar importants canvis en la forma en què els menors d’edat accedeixen als continguts publicats a les xarxes socials. Uns canvis que podrien incloure la modificació d’algoritmes creats per generar alts nivells de dopamina; la implementació de processos de verificació parental per als usuaris adolescents; la prohibició de la reproducció automàtica de vídeos; i la impossibilitat de fer publicacions «efímeres», com les històries d’Instagram. 

Els demandants també han carregat contra l’ús de notificacions, dissenyades per fer entrar de nou els joves en les aplicacions, i contra el recompte de «m’agrada» a les publicacions, una cosa que alimenta la necessitat de validació dels menors. Aquestes funcionalitats, asseguren, estan dissenyades per tal de mantenir els usuaris connectats el temps més gran possible. «Demostrarem al jurat que Meta va ocultar el que sabia sobre els danys que els seus productes causen als joves perquè fer els ulls grossos li resultava més rendible», ha afirmat el fiscal general de Kentucky, Russell Coleman.

Els fiscals han qualificat el cas com «la demanda més gran en matèria de protecció del consumidor de la història dels Estats Units» i ho han comparat amb la batalla legal contra les tabaqueres en la dècada dels 90, que es va centrar en les propietats addictives dels cigarrets i en el coneixement dels fabricants que el seu producte provocava danys importants per a la salut dels consumidors. Meta, per la seva banda, ha negat prioritzar els beneficis econòmics per sobre del benestar dels usuaris i ha insistit en el seu «compromís» amb la protecció dels menors.

Les demandes contra les principals companyies tecnològiques pel caràcter addictiu de les seves aplicacions han anat en augment en els últims anys arran de múltiples casos de depressions i suïcidis per part de menors a tot el món. En una sentència recent, un jutge de l’estat de Nou Mèxic va imposar dues multes per un valor total de més de 813 milions d’euros i li va ordenar introduir canvis en les seves aplicacions, entre els quals hi havia l’eliminació del recompte de «m’agrada» per als usuaris menors de 18 anys i la supressió de les notificacions. El magistrat va definir llavors la companyia com una «molèstia pública» i va comparar els seus «efectes nocius» amb els provocats per l’aire contaminat d’una fàbrica sobre tota la població.