Fa 30 anys que el periodista Pol Izquierdo està lligat a TV3. A la cadena pública catalana, ha treballat com a guionista, presentador o director en programes com ‘Veterinaris’,‘El talp’, ‘Bèsties’, ‘Caçadors de bolets’, ‘El paisatge favorit de Catalunya’, ‘Històries d’escola’ i ‘Crims’ (els dos episodis del cas d’Helena Jubany que van permetre reobrir el cas), entre molts d’altres. Però fa dos anys va patir un trastorn mental que el va obligar a deixar la direcció de docusèries de la cadena catalana, tal com ell mateix ha revelat a Instragram.

«Han sigut dos anys de merda», comença explicant Izquierdo, de 55 anys, que en el vídeo ha volgut mostrar el seu suport als que estiguin passant pel mateix que ell. «Això és una epidèmia i hauríem de parlar més d’això», ha expressat al·ludint a les malalties mentals.

«He estat dos anys fora de circulació perquè he tingut dos ingressos en planta psiquiàtrica en règim tancat,pensaments autolítics, diagnòstics oposats i una explosió d’ira que bàsicament l’ha pagat la gent que més estimo», assenyala el periodista, que narra que ha sigut diagnosticat de TDAH «amb una hiperactivitat inaudita».

«No és que per a mi arribés la guerra del Vietnam, sinó que estic permanentment en guerra», comenta, alhora que parla de la força de voluntat que cal tenir present: «Qualsevol persona que estigui passant per un trastorn mental sap que mentre sigui viu hi ha una cosa que es diu voluntat i un cert poder de decisió sobre el que fas, el que vius i la manera com vius les coses», diu. «A mi és una cosa que em falla bastant», reconeix.

Izquierdo apunta que fa un temps que està millor: «Des de fa dos mesos vaig començar a remuntar perquè vaig localitzar el punt traumàtic que m’ha marcat». I remarca que ha volgut compartir el vídeo per si pot servir d’ajuda a qui estigui patint una cosa semblant. «Soc aquí per al que necessiteu, que aguantar el dolor sobretot els que som una mica narcisos i impulsius és una prova per la qual s’ha de passar, tot i que el trastorn no és un atenuant per a tot».

El periodista reclama que els trastorns mentals haurien de tenir més visibilitat. «N’hauríem de parlar més, sobretot en els àmbits públics, i la malaltia mental hauria d’estar dins de les prioritats de qualsevol govern», insisteix.

«Hi ha estigma, hi ha pèrdua d’elements laborals, una malaltia mental et fa perdre drets laborals», explica, per donar després les gràcies a totes les persones que l’han ajudat en «aquesta experiència dolorosa».

En un altre dels seus vídeos, Izquierdo reconeix que ha sigut una persona «esclava de les audiències» i «de l’aprovació dels altres», i hi ha influït molt treballar en televisió. «Aquesta professió està sempre subjecta al que pensa la gent del que has fet, del que has dirigit, del que has vist, del que has muntat, de la seqüència que has fet… I aquest és un dels factors que m’ha amargat la vida, ser tan esclau del que pensen els altres».

Notícies relacionades

No obstant, també ha volgut treure el costat positiu de treballar en el sector audiovisual: «La tele també m’ho ha donat tot, és una professió que et permet viure de la vida dels altres i a mi això em fascina. I, sobretot, no t’avorreixes mai perquè els anys en què amb Nous Formats fèiem pràcticament mitja programació de la tele, cada sis mesos feies una sèrie nova i no tenies temps d’avorrir-te».

Via: El Periódico