El Govern de la Generalitat admet que necessitarà la participació del sector privat per finançar el futur Campus de Salut de Girona, que inclourà el nou hospital Trueta i que tindrà un cost aproximat d'uns 900 milions d'euros. L'executiu català reconeix que no disposa de prou recursos propis per afrontar aquesta inversió i aposta per la col·laboració publicoprivada per tirar endavant el projecte. Així ho ha exposay el secretari general del Departament d'Economia i Finances, Juli Fernández, durant una jornada d'aquesta setmana al Col·legi d'Economistes de Catalunya, tal com recull El Periódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona.

"El Campus Clínic, el nou Trueta o altres projectes de vialitat, amb recursos propis no serà possible", va advertir Fernández, que va situar aquestes actuacions entre les grans inversions que obliguen l'Administració a buscar la participació d'empreses privades. El responsable d'Economia va insistir en la necessitat de concretar aquestes fórmules de cooperació. "Es parla molt de col·laboració publicoprivada, però es concreta poc. O la fem junts o no es farà", va assegurar.

Es parla molt de col·laboració publicoprivada, però es concreta poc. O la fem junts o no es farà

Juli Fernández

— Secretari General d'Economia i Finances

El Campus de Salut de Girona, amb el nou Trueta com a peça central, és un dels projectes que el Govern considera que no podrà assumir exclusivament amb recursos públics. Fernàndez també va fer referència al futur Campus Clínic de Barcelona, que requereix una inversió d'uns 2.000 milions d'euros, així com a diverses actuacions en infraestructures viàries.

Davant d'aquest plantejament, el Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG) veu amb bons ulls la possible participació d'empreses privades en el finançament del Campus de Salut, sempre que contribueixi a garantir que el projecte es desenvolupi dins dels terminis previstos. "Si la participació d'empreses privades ens ajuda en aquest objectiu, endavant", matisen des del Col·legi i l'Observatori del Campus de Salut. També recorden que "el finançament privat per infraestructures importants ja s’ha fet servir en altres ocasions".

La Generalitat defensa que la col·laboració amb el sector privat permetria afrontar inversions que difícilment podria executar amb els recursos actuals. Fernández va recordar que el pressupost del Govern se situa al voltant dels 50.000 milions d'euros, però va advertir que aquesta capacitat de despesa és insuficient per atendre simultàniament les necessitats dels serveis públics, la transició energètica, la millora de les infraestructures i la incorporació de coneixement i talent.

El secretari general d'Economia també va reconèixer les dificultats derivades de l'elevat endeutament de la Generalitat i dels compromisos pressupostaris plurianuals. En aquest context, va defensar que la participació privada pot facilitar el finançament i l'execució de projectes a llarg termini, sempre que existeixi un marc jurídic estable i un repartiment adequat dels riscos.

"Hi ha hagut una manca de confiança entre el sector públic i el privat", va admetre Fernàndez, que va posar l'accent en la necessitat d'oferir garanties jurídiques davant la incertesa que poden generar els canvis polítics. Segons va explicar, el Govern disposa d'una subdirecció encarregada de donar suport als diferents departaments per desenvolupar fórmules de col·laboració publicoprivada.

Més enllà del finançament, el futur Campus de Salut de Girona continua tenint altres qüestions pendents de resoldre. Una de les principals és l'aprovació del planejament urbanístic de Salt, un tràmit que preocupa especialment l'Observatori del Campus de Salut, que fa pocs dies va advertir que les eleccions del 29 de novembre podrien endarrerir-ne el vistiplau fins a la primavera.

El vicepresident del Col·legi Oficial de Metges de Girona i membre de l'Observatori, Josep Vilaplana, va reclamar celeritat a les administracions per desencallar aquest tràmit, després que el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible emetés informes desfavorables fa mesos. Una altra de les preocupacions és la mobilitat al voltant del futur complex sanitari, que concentrarà en un mateix espai l'activitat hospitalària, universitària, de recerca i d'innovació. El Col·legi de Metges considera necessari començar a planificar les connexions amb els diferents municipis de les comarques gironines i estudiar alternatives de transport públic sostenibles per reduir la dependència del vehicle privat.

En aquest sentit, l'Observatori també reclama ampliar les places d'aparcament previstes, que actualment són 900 i que considera insuficients. L'entitat proposa incrementar-les fins a les 2.000 o 3.000 per donar resposta als desplaçaments dels professionals i usuaris del futur centre.

El Col·legi també ha demanat modificar la distribució de les habitacions del nou hospital. Segons el projecte actual, el 30% de les 700 habitacions previstes seran individuals, mentre que l'entitat reclama elevar aquest percentatge fins al 70%, per motius de seguretat davant les malalties infeccioses, privacitat i benestar dels pacients.

Subscriu-te per seguir llegint