Mohamed VI ha nomenat aquest dimarts a la tarda Fatima Ezzahra El Mansouri nova presidenta del Govern del Marroc i li ha encarregat formar l’Executiu després de rebre-la al Palau. És una de les dirigents del Partit Autenticitat i Modernitat (PAM), que va guanyar les eleccions amb 97 diputats dels 395 que conformen l’hemicicle. Es tracta de la primera dona que ocuparà aquest càrrec al Marroc. Nascuda a Marràqueix, ciutat de la qual és alcaldessa, Mansouri també ha estat ministra d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Habitatge durant els darrers cinc anys.

A Marroc, la Constitució estableix que el monarca elegeix el cap del Govern entre les files del partit que ha guanyat les eleccions. El nomenament s’ha anunciat sis dies després dels comicis. Tot i que no hi ha terminis fixos perquè comuniqui el nom, en les darreres eleccions el dubte s’havia resolt en dos o tres dies. També serà la primera vegada que el PAM lideri l’Executiu, un partit fundat el 2008 per Fuad Ali el Himma, un dels homes forts del país i conseller del rei des del 2011.

Advocada de formació, la nova presidenta del Govern és una política que ha construït la seva carrera dins del PAM, partit al qual pertany des dels seus inicis i que codirigeix des del 2024. Procedeix d’una família vinculada al poder, amb una gran influència i propietats a la regió de Marràqueix. El seu pare va ser vicegovernador de la ciutat durant vuit anys i ambaixador als Emirats Àrabs Units.

Després de la victòria, Mansouri va ser un dels noms més repetits en les travesses per ocupar la presidència. No és una cosa recent: des de fa mesos, fins i tot més d’un any, algunes veus coneixedores del tauler polític del país, analistes i periodistes, ja la consideraven una de les figures millor posicionades per ocupar aquest càrrec, i el seu partit, com el que tenia més possibilitats de guanyar.

La decisió del rei no ha estat una sorpresa, tot i que no era l’únic nom sobre la taula. Una altra de les figures que havia alimentat el debat i l’anàlisi era Fouzi Lekjaa, ministre i president de la Federació Reial Marroquina de Futbol, i un dels protagonistes de la campanya electoral, que es va incorporar al PAM poques setmanes abans dels comicis.

Aquesta formació té ara la missió de conformar una coalició que li permeti assolir la majoria absoluta, per a la qual cosa necessitarà el suport, com a mínim, de dues formacions més. «No creiem en les línies vermelles; el que serà determinant és el programa que hem presentat abans», va defensar Mansouri en roda de premsa després dels comicis.

El nou Parlament marroquí està marcat per un major protagonisme de l’oposició, amb els islamistes del PJD com a principal veu. El líder d’aquesta formació, Abdelilah Benkirane, ha assegurat que són «pessimistes» sobre el que farà el PAM, partit que, segons ell, va ser creat el 2008 precisament per intentar frenar el seu. Ha promès una «oposició assenyada, forta, responsable i moderada» en una trobada del seu partit aquest cap de setmana.

Mansouri es va mostrar optimista quan li van preguntar per les relacions amb Espanya: «Sé que les relacions entre els dos països coneixen de vegades alts i baixos, però la veïnatge ens imposa que les relacions hagin de ser d’alt nivell, tant en l’àmbit econòmic com en el comercial i diplomàtic».

La política internacional, al Marroc, és un àmbit reservat al Palau. El ministre d’Exteriors, precisament, el designa directament el monarca: és un dels anomenats «ministeris de sobirania», com Interior, Defensa o Afers Religiosos. Nasser Bourita ha estat el cap de la diplomàcia durant els darrers anys; si el monarca el torna a escollir, superarà la dècada en el càrrec. En una declaració als mitjans després de reunir-se amb el seu homòleg espanyol el cap de setmana passat a Nova York, va defensar el full de ruta que tots dos països van acordar el 2022.

«Es tracta dels principis d’associació, respecte mutu i diàleg, destinats a evitar els fets consumats i les actuacions inesperades», va defensar. També va tornar a assenyalar els partits de l’oposició espanyola: «Les declaracions d’alguns actors polítics espanyols mostren, malauradament, que no comprenen el valor d’aquesta associació».

El nou Executiu s’enfronta a una situació marcada per les demandes socials. De fet, l’anterior Govern va ser durament criticat per la manca de mesures per pal·liar aquestes necessitats. L’encariment del cost de la vida s’ha accentuat els darrers anys. També hi ha una crisi d’expectatives entre els joves, i una part veu en la migració una sortida a aquesta situació.

Notícies relacionades

A més, hi ha un desafecció evident entre una part de la societat i els partits polítics: l’abstenció va ser del 62% en aquestes eleccions. La participació va ser mínima entre la generació Z, tot i que molts tenien l’oportunitat de votar per primera vegada. Dels prop de 16 milions de persones inscrites per votar en aquestes eleccions, només el 4% tenia menys de 24 anys.