Els sindicats reclamen al Govern situar el salari mínim interprofessional (SMI) en 1.306 euros bruts al mes, en 14 pagues, per al 2027, cosa que representaria un increment del 7% respecte a l’actual xifra, el doble que els actuals nivells d’inflació acumulada. L’Executiu pondera aprovar la pujada de l’SMI abans de les eleccions generals del 29 de novembre. I, per a la resta de salaris, els sindicats exigeixen a la patronal pujades d’entre el 4% i el 7% interanual per als pròxims anys.

Així ho van manifestar els secretaris generals de CCOO i UGT, Unai Sordo i Pepe Álvarez, respectivament, que van comparèixer ahir per explicar els motius que han portat les dues centrals a convocar la primera vaga general a tot Espanya dels últims 14 anys. Aquesta vaga apel·la "a la CEOE, per no asseure’s a negociar, i a les administracions públiques, des de les comunitats autònomes, que tenen competències en matèria d’habitatge, així com als ajuntaments i al Govern", va explicar el líder ugetista.

L’aturada de 24 hores a tot el país convocada per a l’11 de novembre vinent ha sigut impulsada des dels moviments prohabitatge i tindrà cobertura legal gràcies a l’acompanyament dels sindicats majoritaris i minoritaris.

"Som conscients que aquesta és una convocatòria de vaga heterodoxa", va reconèixer el líder de CCOO. Fins ara les aturades passades van ser registrades com a reacció a reformes laborals dels governs i les van portar a terme els sindicats únicament laborals, amb divisions substancials entre majoritaris i minoritaris.

"Els sindicats de classe empenyerem des dels centres de treball", va afirmar Sordo, per "impulsar una gran mobilització" que "ompli els carrers de milions de persones". L’objectiu és modificar la manera en què s’aborda el problema de l’habitatge i "apel·lant a qualsevol que sigui el cicle polític que s’obri a Espanya a partir de les eleccions generals", va afegir.

CCOO i UGT van plantejar reivindicacions mixtes. D’una banda, van reclamar a les administracions que construeixin habitatge públic en gran quantitat i a preus assequibles. Almenys uns 100.000 nous habitatges cada any que, sumat al ja construït però sense utilitzar, injectarien al mercat de l’habitatge al llarg de la pròxima dècada uns 1,5 milions d’habitatge públic, tant per comprar com per llogar. "No hi ha conveni que resisteixi l’impacte que té sobre el cost de la vida el preu de l’habitatge, està més que justificat que les organitzacions sindicals anem a aquesta convocatòria", va afirmar Álvarez. "Cal treure a cops de gorra els fons voltor de la compra d’habitatge", va insistir per la seva banda Sordo.

Las centrals també reivindiquen la limitació del preu dels lloguers i modificar l’actual llei d’habitatge perquè si les autonomies decideixen no limitar els preus en zones tensionades, ho puguin fer els ajuntaments o l’Estat. CCOO i UGT també clamen per facilitar el crèdit hipotecari, tallar d’arrel els lloguers turístics i vetar els desnonaments de persones vulnerables sense alternativa habitacional.

Notícies relacionades

Reclams per a l’Administració i reclams per a la patronal. CCOO i UGT critiquen la CEOE des de fa mesos que no es vol asseure a negociar un nou acord marc de negociació col·lectiva, on els agents socials pacten referències per als sectors sobre com han de pujar els sous. Els sindicats volen aprofitar la vaga per forçar la CEOE que s’assegui i li reclamen increments salarials interanuals d’entre el 4% i el 7%, prioritzant les nòmines més baixes. No obstant, les centrals reconeixen que sense una intervenció en la regulació d’habitatge serà impossible pactar increments salarials que aguantin l’actual evolució dels preus.

Via: El Periódico