L’absència d’un registre unificat impedeix que Catalunya disposi d’un sistema "oficial, homogeni i comparable" sobre l’absentisme escolar, el principal predictor de la desconnexió i l’abandonament escolar. Escoles, instituts i municipis treballen amb criteris i indicadors diferents, cosa que dificulta tenir una radiografia precisa del problema. Falta estructural a la qual ara se suma l’efecte de l’exclusió de Catalunya de PISA 2025. Sense un registre propi, el sistema educatiu es basava en les dades d’aquesta avaluació internacional per estimar les absències de l’alumnat les dues setmanes prèvies a la prova, de manera que la falta de resultats catalans en l’última edició agreuja aquest dèficit d’informació.

Les últimes dades comparables de PISA situaven Catalunya entre els territoris amb més absentisme de l’Estat. El 34,8% de l’alumnat va declarar haver faltat "com a mínim un dia" en els 15 dies anteriors a la realització de les proves. Només Astúries va registrar una xifra superior. El percentatge català quedava no només per sobre de la mitjana espanyola, del 29,6%, sinó també molt lluny del de l’OCDE, en el 20%.

Equitat.org demana a Educació mesures com orientació intensiva, itineraris flexibles i acompanyament en les transicions d’etapa educativa

Aquesta situació és especialment preocupant tenint en compte que la taxa d’abandonament escolar prematur a Catalunya se situa en el 13,5%, lluny de l’objectiu del 9% fixat per la Unió Europea per al 2030. Fenomen, a més, en què la bretxa social és molt acusada: prop del 30% de l’alumnat vulnerable abandona el sistema formatiu després d’acabar 4t d’ESO, proporció que triplica la registrada entre els estudiants d’entorns més afavorits.

Prop del 30% de l’alumnat vulnerable abandona el sistema formatiu després d’acabar 4t d’ESO, una proporció que triplica la registrada entre els estudiants d’entorns més afavorits

Després d’oferir aquesta fotografia, la Fundació Equitat.org ha reclamat aquest dimarts al Departament d’Educació que impulsi una "resposta estable i coordinada contra l’absentisme", prenent com a referència les estratègies locals que ja han demostrat resultats. "Cal convertir en política de país les experiències municipals que ja funcionen", sosté l’entitat durant la presentació de l’informe 'Absentisme escolar: una fractura pendent a Catalunya', en què s’assenyala que la gravetat de les absències evoluciona al llarg de la trajectòria escolar.

Entre els exemples de municipis que funcionen, l’informe assenyala Badia del Vallès, Castelldefels i Girona, llocs que mostren que és possible detectar-lo abans, coordinar actors i acompanyar millor.

Mentre que a primària, només un 4,71% de l’alumnat registra més d’un 10% de faltes no justificades, associades habitualment a dinàmiques familiars o conciliació, aquest percentatge s’eleva fins al 5,3% a l’ESO d’alumnat amb més d’un 10% d’absències no justificades (i un 2% amb més del 25%). Aquesta és la fase crítica en què l’absentisme passa de ser un problema familiar a una decisió de l’adolescent associada a processos de desafecció escolar. Els cicles formatius de grau mitjà (CFGM) són el nivell més afectat, arribant a un 15,8% d’alumnat amb més d’un 10% de faltes no justificades.

A l’FP de grau mitjà, el 15,8% de l’alumnat acumula més d’un 10% de faltes no justificades, el percentatge més alt de totes les etapes analitzades

La incidència és més elevada en nois a l’etapa secundària, en estudiants d’entorns socioeconòmics desafavorits, en joves d’origen immigrant (a causa de barreres idiomàtiques o processos de segregació) i en alumnat amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE). En el cas de les noies, les absències acostumen a manifestar-se de manera més silenciosa o no registrada (arribades tardanes o assumpció de responsabilitats de cura).

L’informe destaca que l’absentisme "no es limita a no anar a classe", sinó que representa un procés gradual de desvinculació impulsat per múltiples factors. De factors individuals (desafecció, baixa autoestima, trastorns de salut mental o emocional i experiències repetides de fracàs acadèmic), factors familiars (precarietat econòmica, baixa implicació parental i conflictes domèstics o laborals), factors escolars (situacions d’assetjament escolar, metodologies rígides i currículums desconnectats de les aspiracions vitals de l’alumnat) o factors contextuals (segregació urbana i escolar i pressió negativa de grups d’iguals).

Entre les mesures que planteja aquest nou informe d’Equitat.org per revertir la situació destaca la creació d’una xarxa territorial que interconnecti recursos educatius, socials i de salut (PFI, Escoles de Segones Oportunitats) mitjançant itineraris flexibles, i l’acompanyament en les transicions. També planteja reforçar l’"orientació intensiva" i el suport emocional en el pas de l’ESO a la postobligatòria per evitar la pèrdua del vincle educatiu.