«Arribarem fins on ens permeti la llei i, si la llei no ens ho permet, la canviarem». Així ha promès el president de la Generalitat, Salvador Illa, fer tot el que estigui al seu abast perquè l’accés a un habitatge deixi de ser un motiu d’angoixa per als ciutadans, a més d’un motor de desigualtat. En el seu tercer debat de política general des que va assumir el càrrec, ha volgut transmetre que encara la segona part del seu mandat prenent mesures per fer front als reptes que Catalunya té al davant per difícils que siguin. En el fons del seu full de ruta hi ha l’intent de canalitzar el malestar social per impedir que acabi engruixint el vot a l’extrema dreta.

En aquest context i en plena ona expansiva que ha suposat el desnonament de Maricarmen, el president ha anunciat una mesura «inèdita» que ha assegurat que no té cap altra comunitat autònoma: la Generalitat ajudarà a comprar pisos per a majors de 40 anys que tenen ingressos estables però que topen amb dificultats per accedir a una hipoteca. Hi destinarà, d’entrada, 100 milions d’euros i podran viure en aquest habitatge durant 40 o 50 anys amb dret a vendre’l durant aquest temps o deixar-lo en herència.

Es tracta del mecanisme de la «compra compartida d’habitatge» que el president ha detallat que recullen dos articles del Codi Civil Català (el 547.1 i el 547.10). A l’espera de saber quins requisits cal reunir per poder-hi optar, el Govern detalla que en el cas dels que tinguin entre 40 i 55 anys la Generalitat assumirà la meitat de la propietat de l’habitatge i la persona hi podrà viure com a propietària durant 50 anys. En el cas dels majors de 56 anys, l’administració es farà càrrec del 60% de la compra durant 40 anys. «Al final d’aquest període, podrà decidir si el compra del tot o se’l queda la Generalitat com a habitatge de protecció per a una altra família», ha assegurat el president.

No és l’única mesura que ha anunciat Illa en l’àmbit que sap que genera més preocupació entre la ciutadania. També ha compromès 25 milions d’euros ampliables amb aportacions d’ajuntaments per crear un fons d’emergència habitacional per evitar el desallotjament de casa seva de persones en situació de vulnerabilitat extrema. En aquests casos en què ja s’hagin esgotat totes les vies i el desnonament sigui l’última resposta, la Generalitat podrà comprar el pis on viu l’afectat i gestionar-ne el lloguer. «Catalunya diu ‘no’ a l’especulació i a aquells que mai no en tenen prou», ha etzibat el president. Al mateix temps, s’ampliaran els préstecs d’emancipació per a joves d’entre 18 i 40 anys per a la compra d’una primera residència. En un any, se n’han concedit més de 1.800.

Més enllà de la crisi de l’habitatge, davant la qual ha insistit que farà tot el que estigui «a les seves mans», Illa ha intentat atendre també el malestar dels docents, que continuen amenaçant amb més vagues aquesta tardor mentre el Govern intenta obrir un debat per refundar l’escola catalana. És per això que ha proposat als grups parlamentaris reconèixer el professorat com a autoritats públiques per reforçar «la seva consideració» a escala social. «‘Fes cas al mestre’, ens ho han dit a tots alguna vegada. Ben dit està i ben fet està fer-ho complir», ha sentenciat.

Notícies relacionades

Illa ha dit que és conscient de les «dificultats quotidianes» que pateixen els ciutadans per tenir un habitatge, per desplaçar-se en tren o per fer la compra, però ha insistit que el seu Govern està «prenent el camí correcte». Les seves credencials, ha defensat, són que fa dos anys va defensar que aconseguiria una Catalunya més «unida» i que ara s’és a les portes de l’aplicació de l’amnistia. «Vull que en el pròxim debat que tinguem en aquest Parlament comptem amb la presència del president Puigdemont com a cap de l’oposició», ha assegurat sabent que el líder de Junts encara no ha aclarit quin rol vol tenir quan torni a Catalunya.