La prestació d’ajuda per morir està regulada a Espanya des del 2021 i només es pot dur a terme després d’un procediment que inclou diverses sol·licituds, informes mèdics i una verificació prèvia de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya (CGAC). L’objectiu del procés és comprovar que la persona compleix els requisits previstos per la llei i que manté la voluntat de rebre la prestació.

A Girona, l’ús de la prestació d’ajuda per morir ha anat a l’alça durant l’últim any. El 2025 es van registrar 65 sol·licituds a la província, davant de les 45 del 2024, mentre que les prestacions efectivament realitzades van passar de 22 a 36. Això representa un increment del 44,4% en les peticions i del 63,6% en les eutanàsies practicades.

La normativa preveu l’accés per a persones que es troben en determinades situacions de malaltia greu i incurable o de patiment greu, crònic i impossibilitant. En el primer cas, es tracta de malalties que provoquen patiments físics o psicològics constants i intolerables, sense possibilitat d’un alleujament que la persona consideri acceptable i amb un pronòstic de vida limitat. El segon supòsit fa referència a situacions que comporten limitacions importants de l’autonomia i un patiment que la persona considera intolerable, sense possibilitat de curació o millora.

El procediment comença quan la persona presenta una primera sol·licitud per escrit, datada i signada també per un professional sanitari. A partir d’aquí, el metge responsable comprova si es compleixen els requisits i inicia un procés deliberatiu amb el pacient. Durant aquesta fase l’ha d’informar sobre el diagnòstic, les alternatives terapèutiques disponibles, les cures pal·liatives i les prestacions socials a què pugui tenir dret.

Com a norma general, han de passar almenys 15 dies naturals abans que la persona pugui presentar una segona sol·licitud. Posteriorment torna a mantenir un procés de deliberació amb el metge responsable i, un mínim de 24 hores després, ha de confirmar si vol continuar i signar el consentiment informat.

Aquest termini mínim de 15 dies es pot escurçar en casos excepcionals si existeix el risc que la persona perdi la capacitat per prendre decisions abans de poder formalitzar el consentiment. Durant el 2025 aquesta excepció es va aplicar en 17 casos a Catalunya.

Una vegada superada aquesta primera fase, intervé primer el metge responsable, que emet un informe sobre el compliment dels requisits legals. Si és favorable, entra en joc un metge consultor, que ha de tenir formació relacionada amb la patologia del pacient i no pot formar part del mateix equip assistencial que el responsable. Aquest segon professional visita la persona i fa una nova valoració independent.

Si algun dels informes és desfavorable, la persona pot presentar una reclamació davant la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya. Durant el 2025 es van emetre 65 informes desfavorables en processos d’ajuda per morir i 42 expedients van acabar amb una denegació definitiva.

Quan els informes mèdics són favorables, el cas passa a una dupla formada per un metge i un jurista de la CGAC. Aquests professionals comproven que es compleixen els requisits i les condicions que marca la llei. El seu informe pot ser favorable, desfavorable o pot existir desacord entre els dos membres, situació en què el cas s’eleva al plenari de la Comissió.

Si la resolució és favorable, la presidència de la CGAC emet el requeriment que permet dur a terme la prestació. A partir d’aquest moment, la persona i el metge responsable acorden quan i on es farà i també quines persones podran estar presents.

El procés no té una durada idèntica en tots els casos. Durant el 2025 van transcórrer de mitjana 58,5 dies entre la primera sol·licitud i l’autorització definitiva de la Comissió en els expedients favorables. La mediana va ser de 50 dies, però l’informe reflecteix una gran variabilitat: hi va haver procediments que van durar 13 dies i altres que es van allargar fins als 298.

Entre la primera i la segona sol·licitud van transcórrer de mitjana 21,1 dies. Un cop presentada la segona petició, el temps fins a l’autorització va ser de 38,7 dies de mitjana.

Aquesta durada és especialment rellevant perquè no totes les persones arriben a completar el procediment. Durant el 2025, 144 persones van morir abans de rebre la prestació, després d’haver-la sol·licitat. La mitjana entre la primera petició i la mort d’aquestes persones va ser de 28,1 dies.

La llei permet practicar la prestació tant en centres sanitaris públics, privats o concertats com al domicili del pacient. El lloc s’acorda amb la persona una vegada el procediment ha estat autoritzat.

Durant el 2025, el 39,49% de les eutanàsies es van practicar al domicili, una proporció molt similar a la dels hospitals, on es va fer el 38,20%. Un 13,73% es van efectuar en centres residencials i un 8,58% en centres d’atenció intermèdia.

En la gran majoria dels casos, els fàrmacs els administra l’equip sanitari. De les 233 prestacions realitzades el 2025 a Catalunya, 226 van ser administrades directament pels professionals i set van ser autoadministrades per les persones que havien sol·licitat la prestació.

La llei també preveu que una persona que hagi perdut la capacitat per expressar la seva voluntat pugui accedir a la prestació si prèviament ho havia deixat establert en un document de voluntats anticipades (DVA).

En aquests casos, una persona designada com a representant pot activar el procediment. Si no hi ha ningú que pugui fer-ho, el mateix metge que atén el pacient pot iniciar-lo quan existeixi un document vàlid que reculli aquesta voluntat.

Durant el 2025 es van iniciar 36 expedients mitjançant un document de voluntats anticipades. D’aquests, 19 persones van acabar rebent la prestació. La major part d’aquests casos estaven relacionats amb demències: 21 dels 36, dels quals 14 corresponien a malaltia d’Alzheimer.

Haver començat el procediment no obliga a arribar fins al final. La persona pot revocar la petició durant la tramitació i, una vegada aprovada, també pot ajornar la data de la prestació.

El 2025 es van registrar 17 revocacions i 51 persones van demanar ajornar l’eutanàsia després d’haver rebut l’autorització de la Comissió.

La llei configura així un procediment amb diferents fases de comprovació i amb la possibilitat que la persona reconsideri o posposi la decisió fins després d’haver rebut l’autorització definitiva.