Quedar-te adormit sense previ avís, entrar en una espècie de cataplexia o sofrir una somnolència diürna excessiva són els principals senyals de la narcolèpsia, una malaltia neurològica que afecta el somni i que ara mira amb esperança l'arribada dels primers fàrmacs que actuen sobre el seu mecanisme i no sols sobre els símptomes. 22 de setembre, Dia Mundial de la Narcolèpsia.

La narcolèpsia és una malaltia neurològica crònica que afecta la regulació dels cicles de somni i vigília. Encara que pot debutar a qualsevol edat, s'han descrit dos pics freqüents d'aparició, al voltant dels 15 i dels 36 anys.

A més, dels símptomes citats, com la cataplexia o pèrdua sobtada de to muscular desencadenada per alguna emoció intensa, també cursa amb paràlisi del somni, que és la incapacitat temporal per a moure's o parlar en quedar-se adormit o en despertar; o al·lucinacions en adormir-se o en despertar.

“Encara que la majoria de la població identifica la narcolèpsia amb els atacs sobtats de somni, no tots els pacients presenten aquests símptomes. El més freqüent és que la malaltia es manifesti com una sensació constant de somni mentre la persona s'esforça per mantenir-se desperta”, explica la doctora Celia García Malo, coordinadora del Grup d'Estudi de Trastorns de la Vigília i Somni de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN).

A més, les persones amb narcolèpsia, afegeix, “no necessàriament dormen més ni millor a la nit. Al contrari, el somni nocturn sol ser fragmentat i de poca qualitat, ja que la malaltia interfereix tant en el manteniment de la vigília com en el del somni”.

El SEN estima que el diagnòstic pot trigar entre 8 i 15 anys des de l'aparició dels primers símptomes: unes 25.000 persones conviuen amb narcolèpsia a Espanya i fins a un 60% podrien no estar diagnosticades.

“Un dels principals problemes és que molts pacients fa anys que conviuen amb símptomes. Els han acabat normalitzant o atribuint a altres motius. Experimentar somnolència excessiva durant el dia, tenir un somni de mala qualitat o sofrir determinades molèsties en intentar descansar, són aspectes que no haurien d'assumir-se com una cosa normal i més si aquests interfereixen de manera persistent en la vida diària”, adverteix la neuròloga.

Aquesta falta de descans s'uneix a altres malalties. Una metaanàlisi citada pel SEN estima que al voltant del 30% de les persones amb narcolèpsia tenen obesitat, mentre que entre un 10% i un 20% presenten diabetis, hipertensió o alteracions del colesterol. A més, la síndrome metabòlica afecta a prop del 30% de les persones amb narcolèpsia.

De moment no existeix una cura definitiva per a la narcolèpsia, encara que existeixen diferents tractaments farmacològics i mesures relacionades amb els hàbits de somni i l'adaptació de l'entorn social, acadèmic i laboral que poden ajudar a controlar els símptomes i millorar significativament la qualitat de vida.

En determinats pacients, per exemple, pot recomanar-se la realització de migdiades breus per a millorar la somnolència durant el dia. Però ara estan arribant nous fàrmacs contra la narcolèpsia que actuen sobre un dels mecanismes fisiopatològics centrals de la malaltia, la qual cosa podria suposar un important avanç en l'abordatge d'aquesta malaltia.

Aquestes teràpies van específicament al sistema de l'orexina, un neurotransmissor fonamental per a mantenir la vigília i regular el cicle somio-vigília. Entre ells destaca oveporexton, un nou tractament oral que ja ha rebut autorització en alguns països (la FDA estatunidenca va aprovar el tractament a l'agost de 2026 per a adults amb narcolèpsia tipus 1), mentre que la seva incorporació a Europa i Espanya està encara pendent.

Notícies relacionades

Aquest nou fàrmac ha demostrat una reducció molt significativa de la somnolència diürna i dels episodis de cataplexia, a més de millores en el funcionament diari, la capacitat cognitiva i el somni nocturn. Fins ara, els tractaments disponibles van dirigits principalment a controlar els símptomes, explica el SEN.