Eric Garcia desborda ambició. S’ha guanyat ser titular al Barça i també ho serà a la Roja com a lateral dret aquest dissabte a Wembley, en l’estrena de la UEFA Nations League. El seu repte aquesta temporada és continuar creixent als seus 25 anys i té una il·lusió especial per poder guanyar la Champions amb el Barça.

Com està de l’envà nasal, del cop amb Rodri?

Bé, millor, recuperant-me.

És molt difícil jugar amb màscara? És molt incòmode?

Bé, no és el més còmode, però ja hi estic bastant acostumat, per desgràcia. Són coses de l’ofici.

Li fan moltes conyes al vestidor?

No, conyes no. És més una putada que una cosa per fer bromes.

«Estic encantat de jugar de lateral»

Aquí, a la selecció, Luis de la Fuente ja va dir que venia com a lateral, una posició que sembla que ara és la seva, no?

Sí, aquest inici de temporada al Barça estic jugant allà, em sento còmode i, al final, com sempre he dit, intento aportar on em toqui. I si em toca de lateral, doncs de lateral. Jo, encantat.

És una posició a la qual costa adaptar-se?

Al final, en l’època del Girona ja hi vaig jugar. Al Barça, l’any passat també vaig jugar-hi diversos partits. Hi estic bastant acostumat i, al final, la manera com juguem també ajuda que t’hi adaptis més ràpid i més fàcilment.

Més tècnicament, em pot explicar com ha anat aquesta reconversió?

Tot va començar amb Míchel i, per la manera com juguem, que al final és molt semblant al que fem al Barça: amb la sortida de tres, un central i un lateral més curt, que en aquest cas soc jo, mentre que el lateral esquerre normalment és el que s’incorpora més. És el mateix que fem al Barça i, en aquest sentit, ha sigut fàcil i còmode adaptar-me a aquesta manera de jugar.

Però quan Hansi Flick li va dir a la pretemporada que seria lateral, es va quedar una mica sorprès?

No. Al final, és una posició que m’agrada, m’ho passo bé jugant-hi, tinc una mica més de llibertat a l’hora d’atacar, que també m’agrada, i estic content.

I apunta a titular a Wembley, un bon escenari per tornar amb la selecció...

Caldrà preguntar-ho al míster... Però sí, estic content de ser aquí a la selecció després del gran estiu que hem tingut, de retrobar-nos amb els companys i, òbviament, jugar a Wembley sempre és especial.

Va jugar-hi amb el City?

Sí. Hi he jugat diverses finals.

I en té bons records?

Sí, la veritat és que no em puc queixar.

Un estadi impactant, no?

És un estadi emblemàtic per tot el que representa. Per al Barça també, que hi va guanyar la Champions, així que són tot bons records.

«Tenim moltes ganes de guanyar la Champions»

Em parla de la Champions, que el Barça ha guanyat dos cops a Wembley. Aspiren un altre cop al títol, no?

Tant de bo. Crec que estem fent les coses bé. És veritat que només és l’inici de temporada i això canvia molt ràpid, però estem en una bona dinàmica. Crec que tenim un grup molt bo, ho estem demostrant i hem de continuar. La Champions serà dura, però òbviament tenim moltes ganes de guanyar-la.

Al Mundial parlava que Espanya era favorita sense cap mena d’embuts. El Barça és també un dels favorits a la Champions?

Sí, per mi sí. El que he dit: crec que per plantilla, per jugadors, per qualitat i per ambició serem a dalt segur.

Pel que s’ha vist, la fam i el joc són allà.

Sí. L’ambició que té el grup, les ganes de guanyar... Crec que des que he arribat hem tingut anys molt bons. Sí que és veritat que ens ha quedat una mica l’espina de la Champions: fa dos anys, a semifinals; l’any passat, a quarts. Així que crec que, si aconseguim guanyar la Champions, a més de poder guanyar la Lliga i la Copa, faríem història.

«Som un equip més madur»

On veu la clau perquè l’equip estigui jugant tan bé?

Crec que som més madurs. Som joves, però anem guanyant experiència. Crec que es nota als partits, quan hi ha moments en què hem d’aguantar més la pilota, tenir una mica més de paciència i moure el rival d’una banda a l’altra. Altres anys érem molt més directes, molt més d’anar amunt i avall, i crec que aquest any en som més conscients. Això ens ajuda a defensar, a posicionar-nos, i crec que en això estem sent molt forts.

L’arribada de Rodri ha ajudat a donar equilibri?

Sí, òbviament. Si tens un jugador amb l’experiència de Rodri, un jugador que ha guanyat la Pilota d’Or, òbviament t’ajuda.

«Lamine està molt implicat sense pilota»

I amb Lamine, com s’organitza per la banda? No deu ser fàcil...

A l’hora d’atacar és fàcil. He de veure si hi van dos jugadors, si n’hi va un... Si hi va un jugador, li deixo espai perquè faci l’un contra un; si n’hi van dos, intento ajudar-lo de diferents maneres. I després, sense pilota, crec que aquest any està molt implicat, ho està demostrant. Crec que els tres de dalt, Lamine, Raphinha, Anthony i Karim quan juguen, o els que entren des de la banqueta, estan rendint a molt bon nivell, però, primer de tot, ens estan ajudant a tots en la pressió, que és molt important.

¿És molt difícil que un jugador d’elit es mentalitzi que ha de pressionar?

Al Barça tenim aquest joc d’atacar i pressionar durant tot el partit. Sí que és veritat que a vegades és més complicat perquè el rival també juga, però sempre crec que és un dels nostres punts forts.

Parlant de Lamine, el veu guanyant la Pilota d’Or?

Sí, és clar que sí.

Vostè el votaria?

Sí, jo el votaria a ell i a qualsevol jugador espanyol. Crec que qualsevol s’ho mereixeria, però jo crec que l’hauria de guanyar ell, sí.

Seria una manera de recompensar els campions del món pel que no va passar el 2010?

Hi ha molts jugadors espanyols que podrien guanyar-la, però crec que, per mi, personalment, l’hauria de guanyar Lamine. També estic molt content que hi hagi companys nominats i, sobretot, Cubarsí, que és defensa. A vegades els defenses estem més oblidats i crec que ell també s’ho mereix.

I amb la lesió de Christensen, està preparat també per si ha de tornar al centre?

Sí, jo estic preparat per al que em toqui. Crec que un dels punts forts que tinc és que em puc adaptar a diferents posicions. Òbviament, la de central és la meva posició natural, la de sempre. Així que, si en algun partit he de jugar allà, òbviament ho faré.

«No crec que patim en defensa»

Es diu que on més pateix el Barça és per les bandes, sobretot l’esquerra. Hi està d’acord?

No. Crec que tenim jugadors de molt nivell allà. Diu que patim en defensa?

Sí.

No, jo no crec que patim. Al final, és el que li dic: tenim una manera de jugar que és especial, diferent. Quan tots pressionem, tots estem atents a les marques i tenim cura amb la pilota, és més fàcil per a tothom. La primera part de Sevilla crec que n’és un exemple. Vam perdre massa pilotes, ens van fer massa contraatacs i allà, òbviament, si t’ataquen, els que defensem més enrere som els defenses i som els que estem més exposats. En canvi, vam veure a la segona part que vam dominar totalment i no van xutar a porteria. La clau és aquesta: jugar a camp contrari tot el que es pugui.

Aquí hi ha la clau de tot?

Sí, mantenir la pilota. Crec que tenim jugadors que saben mantenir-la molt bé. És el nostre punt fort. Si tenim la pilota, no la té el rival, i en això crec que ens estem fent molt forts.

«Gordon està aprenent català»

I a Wembley potser li toca marcar a Gordon. No sé si n’han parlat...

Sí, n’hem parlat. En tinc ganes i ell també. Crec que ha entrat molt bé al vestidor. És un noi molt noble, molt humil, molt treballador, i crec que ens continuarà ajudant molt.

I ja parla espanyol...

Sí, algunes paraules. I ara també està aprenent català.

Català també?

Sí. Al vestidor intentem posar-li les coses fàcils, intentem ajudar-lo una mica amb algunes paraules, però sí que està fent classes de català.

És difícil guanyar-li una cursa a Adeyemi?

Sí, la veritat és que Karim és una bala. El dia del Racing, l’últim gol, la jugada que fa és increïble.

Als entrenaments com és?

Bé. A veure, també pensa que, jugant cada tres dies, tampoc podem entrenar una barbaritat. Fem més coses tàctiques sobre el rival que coses de partit.

«Des de petit he sigut capità del Barça»

I com se sent aquest any sent capità?

Molt content. Des de petit he sigut capità a les categories inferiors del Barça i, al final, per a algú que des de petit ha estat al Barça i és culer, és un orgull.

Sent més orgull per haver sigut votat pels companys?

Sí, està clar. Que al final els companys m’hagin votat és un reconeixement, un orgull, i estic molt content per això.

Sent ara més responsabilitat?

Sempre, indirectament, l’he sentida. Crec que soc una persona que intenta preocupar-se pels companys, intentar ajudar-los, així que tampoc ha canviat gaire.

I com veu la Lliga? Ja treuen sis punts al Reial Madrid i des de fora sembla senzill...

Ja sabem que el futbol, i la Lliga en aquest cas, pot canviar molt. Estem en una molt bona dinàmica, però l’any passat, quan vam perdre el clàssic al Bernabéu, se n’anaven a set punts i semblava que ja s’havia acabat. Ara som a sis, però estem just a l’inici. Hem de continuar igual i després ja es veurà.

«El míster ens insisteix molt que no entrem amb els àrbitres»

Parlem molt de la Champions, però el pa de cada dia és la Lliga, cert?

Sí. No ens podem despistar perquè la Lliga és el trofeu de la regularitat. En serien tres seguides. Seria una cosa molt bona per al club i per a nosaltres.

Què li sembla tota la polèmica arbitral amb Mourinho i tot el que s’està embolicant?

Prefereixo no opinar d’això.

Però l’altre dia Luis de la Fuente deia que els àrbitres espanyols són els millors del món. Comparteix l’opinió?

Jo crec que tots els àrbitres del món intenten fer-ho tan bé com poden, intenten no equivocar-se. Al final, en un partit, és com tu quan ets jugador: també intentes fer-ho tan bé com pots i hi ha vegades que t’equivoques. Som humans, així que l’error entra dins del futbol.

És a dir, vostès van a la seva sense entrar en aquestes qüestions?

Notícies relacionades

Sí. El míster sempre ens insisteix molt en això, que ens centrem en nosaltres, que no entrem en el tema dels àrbitres, que, com he dit, intenten fer-ho tan bé com poden i a vegades hi ha errors, però com en tot a la vida.