Aquest estiu, el panorama televisiu ha fet un tomb amb el fitxatge per Mediaset d’un dels presentadors esportius amb més èxit: Josep Pedrerol. El periodista català assegura que està "feliç, i fins i tot rejovenit". Deixa enrere 13 anys a Atresmedia i s’emporta El chiringuito a la competència a partir de dilluns, coincidint amb l’inici de la Lliga de futbol. S’emetrà a les 0.00 hores, de dilluns a dijous a Energy i els diumenges a Cuatro.

Després de tants anys a Atresmedia, per què era aquest el moment de marxar?

Com en un matrimoni, no hi ha vencedors ni vençuts. Després de 13 anys a la televisió, que és una salvatjada i en què hem estat fantàsticament bé a Atresmedia, vam decidir fer-nos una abraçada i separar els nostres camins. No és que jo hagi donat un cop de porta, ni que no m’hi volguessin. Ha sigut tot tan senzill, tan elegant i tan simple, que pot semblar fins i tot estrany, però ha sigut una separació amistosa. Hi deixo amics, entre ells Javier Bardají [conseller delegat d’Atresmedia], i simplement ha arribat el moment de començar una nova aventura que m’il·lusiona moltíssim. Mediaset era una assignatura pendent per a mi.

Per què?

Perquè havia passat per Canal+, la Cadena Ser, Punto Radio, Intereconomía i Televisió Espanyola. Mediaset era el grup que em faltava. A més, coincideix amb un moment en què fan canvis i aposten fort per l’esport, amb la Fórmula 1, les motos o el futbol americà. Va sorgir l’oportunitat de portar El chiringuito i la il·lusió ha sigut mútua. Ho vaig notar des de la primera reunió amb Alessandro Salem [conseller delegat], amb qui em vaig reunir a l’abril. Ens vam donar la mà i vam dir: "Treballarem plegats». Després va caldre arreglar coses, com ara l’equip, el plató o les condicions, però no hi ha hagut una baralla econòmica. A hores d’ara, els diners m’importen poc; per sort, no són el que marca. El que m’importava era traslladar 70 persones, entre periodistes, l’equip de màrqueting i els 40 tertulians. El dia que ho vam aconseguir i vaig saber que ens n’anàvem plegats, vaig ser feliç.

Molta gent, però, pensa que els diners sempre són el que acaba marcant un fitxatge.

No, de debò. Ni hi va haver un problema econòmic amb Atresmedia ni tampoc me’n vaig a Mediaset per diners. S’ha tancat una etapa i en comença una altra. Tinc la sort de poder moure’m per il·lusió. El que em venia de gust era viure aquesta experiència. Estic feliç i fins i tot rejovenit.

Creu que serà un revulsiu tornar a començar en un altre grup audiovisual.

És clar. Ara mateix tot és nou. Aquests dies he vist com serà el plató, per on entraran els tertulians, com estarà organitzada la redacció, on aparcaré el cotxe... Tot això m’emociona. ¿Em perdré al principi després d’estar 13 anys recorrent cada dia la carretera de Burgos per anar a Atresmedia?

Mira que si un dia s’equivoca i se’n va a Atresmedia...

Tan despistat com soc, m’hi presentaré i m’adonaré que no hi puc entrar amb la targeta [riu].

Ha anunciat tres fitxatges sorpresa per al programa.

La idea és anunciar el primer el dia de l’estrena. Són un esportista i dos periodistes. Però per a mi el millor fitxatge ha sigut mantenir tot l’equip que ja tenia. Només Ana Garcés no podrà pel seu compromís amb La Sexta.

A Mediaset ja hi ha un equip d’esports, capitanejat per Manu Carreño amb El desmarque. Han parlat de com es coordinaran?

Com diu Jaime Guerra [director de la divisió de Producció de Continguts de Mediaset], els esports que hi havia fins ara pertanyen als informatius i El chiringuito, als programes. Hi som per sumar; és absurd no fer-ho. Jo ja m’he ofert per fer un especial de 24 hores amb el Gran Premi de Madrid d’F-1 si cal. En Jaime feia broma dient que potser faria més programes, però ara no tinc temps per a res més.

El presentador debuta dilluns a Energy, coincidint amb l’inici de la Lliga, i els dissabtes serà a Cuatro

Va demanar vostè que el programa s’emetés a Energy?

Ho vam valorar amb Alessandro Salem i Alberto Carullo [director general de Continguts]. Vam pensar que Energy era el canal perfecte i, a més, a mi em fa especial il·lusió perquè soc un autèntic fan de CSI. I m’agrada estar al canal d’aquesta sèrie. Mantindrem La cuenta atrás a tres quarts de dotze de la nit a Energy i els diumenges serem a Cuatro, just després de Cuarto Milenio. Això em fa molta il·lusió perquè Iker Jiménez és molt d’El chiringuito i jo soc molt fan seu. Crec que els diumenges podem formar una nit de televisió molt potent.

De vegades s’enfada molt en directe. Després se’n penedeix?

Sí, me’n penedeixo. Però El chiringuito és com jugar al Barça o al Madrid: cal sortir a guanyar, no a empatar. Jo entenc que el partit es juga en directe, i m’emprenyo en directe, però al cap de 15 minuts ja estic bé. Però en aquell moment, si la càmera no enfoca un detall important m’enfado, perquè la gent a casa ha de veure el que veig jo. Un dia vaig marxar del plató i això no es pot fer. Hauria de ser més prudent, ser el típic presentador que guarda les formes. Jo ho intento, però si hi ha un èxit aquí és que ens mostrem com som. Així que, per a bé o malament, canviar-me a hores d’ara serà molt complicat. Demano a la gent ganes, sortir a guanyar, i aquesta exigència també comença per mi.

Assegura vostè que és del Barça, però a Barcelona molts no s’ho acaben de creure.

Ho sé. Em diuen que és mentida. Però si digués que soc del Madrid, tampoc em creurien. Al principi no ho deia. Fins que un dia vaig dir: soc del Barça. De xaval he anat al Camp Nou, a la plaça de Sant Jaume després de guanyar una Lliga amb Johan Neeskens, he anat amb l’oncle a veure Lobo Carrasco al Miniestadi... Després la vida et porta a conèixer més futbolistes. Jo el que vull és que hi hagi espectacle. Soc del Barça, però a la tele miro de no ser de ningú. Si el Barça ho fa malament, ho diré, igual que amb el Madrid. Aquests comentaris formen part de la passió del futbol.

És impossible dirigir un programa esportiu sense acabar fent enfadar alguna afició?

Notícies relacionades

Bé, ara els programes de política són El chiringuito. Nosaltres tampoc hem inventat res. De programes de debat n’hi ha hagut tota la vida. Vam posar tertulians del Barça enfrontats als del Madrid i ens deien que érem com un programa del cor. Però som germanetes de la caritat comparats amb els programes de política que fan debat, com un xou infantil.