Ha acabat cansat, gairebé esgotat, però ho ha aconseguit. Martí Raurich va cloure ahir al matí una de les grans oportunitats de què ha gaudit des que juga a bàsquet: completar una setmana d’entrenaments amb el primer equip del Kids&Us Manresa. Quatre dies que han estat plens de noves experiències i nous coneixements, que han permès al jove jugador anoienc abandonar per darrer dia la pista del Nou Congost i afirmar que “aquests cinc dies m’han fet millor jugador i millor persona”.

Un viatge amb segell manresà que va començar fa tot just una setmana i mitja, també al Nou Congost. Aleshores Raurich hi arribava com un simple aspirant. Amb les ganes i l’energia de voler ser l’escollit, però sobretot amb un desig de complir un somni que només aquells socis o aficionats al club bagenc poden entendre, el de jugar al teu club. És cert que van ser les seves imponents condicions físiques i el seu talent el que va acabar de fer decidir Carlos Flores, però el cert és que la seva actitud proactiva tampoc va passar per alt des de l’inici.

Està clar que el més beneficiat d’una iniciativa com aquesta és el mateix Raurich, però Diego Ocampo s'ha encarregat de deixar clar que el fet d’acollir un jugador com ell també ha estat un aspecte positiu per a ells: “Estic molt content amb l’equip perquè ha estat un exercici molt bo per ajudar a adaptar-se a la gent nova. No vam donar gaire informació del Martí, i els jugadors i entrenadors hem demostrat una normalitat total per adaptar-lo, i el més important és que ell hi ha respost molt bé”.

Raurich, aplaudint en el seu darrer entrenament amb el Kids&Us Manresa / Arxiu particular

Raurich va subscriure les paraules d’Ocampo, insistint en el bon tracte que ha rebut per part de tot el club. “L’experiència m’ha servit per millorar a nivell individual, però sobretot per descobrir que més enllà de bons jugadors de bàsquet són tots molt bones persones. A vegades ens pensem que els professionals són superherois, però a mi m’han semblat persones normals que són molt bons jugant a bàsquet”, ha explicat el jugador amateur acabada l’experiència.

Una posició que ha subscrit Ocampo, que ha explicat que un altre dels objectius de la iniciativa era precisament aquest, “transmetre que els jugadors i els entrenadors també ens posem nerviosos, no ens surten les coses... Intentem fer-ho el millor possible, però com tothom, també ens equivoquem”, sentenciava Ocampo satisfet amb com havia anat la primera edició de la iniciativa.

I el cert és que totes les afirmacions d’Ocampo s’han pogut anar veient de manera repetitiva durant tota la setmana d’entrenaments. A l’inici el tracte era molt menys personalitzat, interaccions curtes amb alguns dels jugadors del primer equip, que com ell mateix va revelar després del primer entrenament s’havien interessat per conèixer com havia aconseguit aquesta oportunitat o simplement què hi feia entrenant amb ells.

A mesura que han anat passant les sessions, però, l’evolució ha estat més que evident. Des que entrava a pista fins que en sortia hi havia algú disposat a intercanviar conversa amb ell. Des dels jugadors de l’equip U22 fins a alguna de les cares noves de la plantilla del primer equip, com JD Notae, amb qui dijous va compartir part de l’entrenament amb les parelles que els tocava, i que avui han acabat de passar més estona junts al tram final de la sessió.

El moment més emotiu de la jornada ha arribat precisament en aquest tram final. Ocampo ha reunit la vintena de jugadors que han format part dels entrenaments d’aquesta primera setmana i els ha comunicat que havia estat l’últim dia de Raurich amb ells. Un moment en què tant els jugadors com el cos tècnic li han dedicat un càlid aplaudiment.

Subscriu-te per seguir llegint