Els murs de la Ciutadella de Roses, que durant tant temps havien servit per protegir, cada any es converteixen en la porta d’entrada a un espai de somni, el somni de Nits de Circ. En aquesta sisena edició, 29 artistes internacionals repartits en vuit atraccions diferents mostren el seu talent a la pista amb la carpa celestial instal·lada al bell mig d’aquesta fortificació.

En entrar-hi, la música de la Paris Circus Orchestra ja ambientava l’espera abans no comencés la funció en una zona de village amb food trucks, taules, bancs i unes llumetes que simulaven la forma d’una carpa. Tot plegat mentre, de mica en mica, les graderies s’anaven omplint i Genís Matabosch, director de Nits de Circ, anava avisant que ben aviat començaria l’espectacle.

I quin espectacle. Només de començar, tot l’elenc va sortir a escena ballant una coreografia conjunta amb roba de carrer, sense els lluentons típics del circ. Seguidament, el pallasso i el malabarista ja varen aparèixer vestits per actuar. El xilè Chris Aguirre va començar amb els llums ben apagats fent malabars amb bitlles de llum, uns exercicis que va anar variant amb bitlles platejades, pilotes de futbol i barrets.

Tot seguit, el còmic portuguès César Dias va començar a buscar entre el públic tres persones per actuar amb ell a la pista. Un cop les va tenir col·locades i els va fer practicar el que havien de cantar quan ell volia, es va posar a entonar Bohemian Rhapsody, de Queen, tot jugant amb els escollits i els assistents.

Una estona còmica que va precedir la màgia de grans il·lusions de l’italià amb arrels empordaneses Devid Di Lello. Va començar amb dues ballarines amb torxes enceses a les mans i ell apareixent de cop i volta darrere d’unes cortines al damunt d’una moto. Durant tot el seu espectacle va fer desaparèixer i aparèixer algunes de les ballarines i a ell mateix de diferents estructures i artefactes que deixaven tothom sorprès de com podia ser, sobretot quan el mateix mag va aparèixer de cop al mig del públic.

Després d’un número de ritme frenètic, va tocar estar ben atent a l’equilibri de Stefan Dvorak. Aquest jove artista de la República Txeca no va deixar ningú indiferent amb la manera com es mantenia dempeus al damunt de diferents estructures muntades per ell mateix, formades per planxes i cilindres. Unes columnes inestables que van mantenir la tensió durant tota la seva posada en escena.

Però la calma va tornar amb les cintes aèries del Duo Kriko. Des d’Hongria van deixar tothom meravellat per la senzillesa amb què transmetien els seus moviments, tot i l’altíssima complexitat que realment demostraven.

I a continuació va tornar el mag, però aquest cop per tancar-se dins una gàbia que poc després compartiria amb tres dels membres d’Argendance Company, fent-los aparèixer amb ell allà dins. D’aquesta manera, els argentins van portar els ritmes del malambo a Roses, tot combinant el so dels tambors amb el ball de talons i les bolejadores, unes pedres lligades als extrems d’unes cordes que, mogudes a gran velocitat, feien percudir contra el terra. Unes maniobres arriscades, encara més quan dos dels components del grup van embenar-se els ulls i es varen apropar lentament caminant d’esquena.

Pràcticament sense pausa, el còmic César Dias va tornar, de nou tot cantant. En aquesta ocasió ho va fer sol, però no va necessitar ningú per enredar-se amb el cable del micròfon i el tamboret on volia seure. Un reguitzell de despropòsits que van despertar les rialles del públic.

De nou, els assistents que omplien la graderia van haver d’aixecar la mirada perquè el Duo Soma i la seva perxa entraven en acció. Aquesta parella d’argentins va fer una clara demostració de força i equilibri: en el cas de Tobías, aguantant la perxa, i en el cas de Vanesa, per aguantar-se al capdamunt d’aquesta. L’artista es va enfilar fins als vuit metres d’alçada realitzant maniobres d’alt risc i fins i tot lligant-s’hi els cabells, mentre els moviments del seu company la feien rodar i la deixaven recta com una bandera un dia de tramuntana.

En aquell moment va aparèixer Genís Matabosch, com ja havia fet en alguna altra ocasió per presentar els artistes. En una d’aquestes intervencions digué que "el circ és més ric que el teatre i el cinema perquè aquí hi tenim molts artistes diferents i a Nits de Circ us portem un resum de totes les disciplines que existeixen i sempre de la millor qualitat". A més, també va tenir temps per elogiar els músics que varen tocar en directe tota la vetllada per acabar d’arrodonir l’espectacle i va introduir un vídeo de presentació dels Flying Caballero, els millors trapezistes del món.

Tot plegat mentre els treballadors del circ estaven muntant una gran xarxa perquè aquesta nissaga circense pogués fer el seu espectacle amb tota seguretat. Amb el trapezi just davant les grans lletres de Nits de Circ, la família Caballero va volar sota les estrelles del cel de l’Alt Empordà per primera vegada. Salts, piruetes de tota mena i, sobretot, molta confiança entre ells van deixar tothom amb la boca oberta i amb més d’un esglai. Judit Caballero va aconseguir fer un triple salt mortal, una gesta difícil de veure, ja que, com va dir Matabosch, "hi ha molt poques dones que ho hagin aconseguit fer en la història del circ". I tot seguit dos membres més de la seva família van fer un quàdruple salt mortal. Un número final que va servir per tancar la primera actuació de Nits de Circ d’aquest any a Roses.

Una sisena edició que es mantindrà a la Ciutadella fins al dia 23 d’agost i que ja bat rècords de venda d’entrades, després d’haver aconseguit vendre’n més de 14.000. I no n’hi ha per menys, perquè, una vegada més, aquesta producció de Circus Arts Foundation ha tornat a ser, com diria el seu director, "formidable".

Subscriu-te per seguir llegint