A Cadaqués, la pressió turística presenta una imatge coneguda. A l’estiu, els carrers s’omplen, trobar aparcament es converteix en una odissea i la població del municipi canvia radicalment. Però, a uns 70 quilòmetres, a la Jonquera, parlar de pressió turística mostra una realitat diferent: aquí no és la platja la que atrau els fluxos, sinó la frontera.

El municipi va registrar 1.519.912 viatges amb pernoctació el 2025, segons dades de l’INE. Es tracta de viatges que inclouen almenys una pernoctació i que tenen la Jonquera com a destinació principal. Amb una població de poc més de 3.400 habitants, això representa més de 440 viatges per habitant.

La xifra situa la Jonquera en una posició destacada en la comparació de la pressió turística entre municipis dels Països Catalans: el municipi fronterer ocuparia la primera posició, amb 443,1 viatges per habitant, mentre que Cadaqués se situaria en vuitena posició, amb 52,7.

Cal tenir en compte, però, que les dades no indiquen que hi hagi més de 1,5 milions de persones al municipi al llarg de l’any. Són viatges acumulats, no persones que es trobin al mateix temps a la Jonquera. La dada permet, però, posar en perspectiva la dimensió dels fluxos que suporta un municipi petit.

En aquest municipi fronterer, una part important d’aquesta mobilitat està relacionada amb una realitat que s’allunya del turisme de vacances. La Jonquera és un punt de pas del transport internacional i molts camioners s’hi aturen durant hores o, en alguns casos, hi passen la nit.

L’alcaldessa de la Jonquera, Míriam Lanero, considera que la xifra de viatges amb pernoctació s’ha d’interpretar tenint en compte aquesta realitat fronterera. La regulació francesa que restringeix la circulació de camions de gran tonatge durant els caps de setmana i els dies festius fa que molts transportistes internacionals s’aturin al municipi. «Això implica que tots els conductors de moltes nacionalitats diferents s’aturen a la Jonquera durant moltes hores o, fins i tot, un dia sencer», explica Lanero, que considera que la xifra de pressió turística està «esbiaixada» per aquesta realitat.

Pel que fa al trànsit, a la Jonquera hi passen aproximadament 10.000 camions cada dia. «A la Jonquera hi tenim 3.400 persones empadronades, però només la xifra de pas diari de camions ja demostra que prestem serveis a molta més gent», assenyala l’alcaldessa. Aquesta mobilitat comporta unes necessitats específiques per al municipi. «Hem d’invertir molt més en neteja viària que el que seria habitual en un municipi de 3.400 habitants», explica Lanero.

La pressió sobre els serveis municipals no es limita, però, a la neteja. «Igualment, es treballa intensament a nivell de seguretat, ja que cal donar resposta a tots els reptes que genera ser un municipi fronterer», afirma. Aquesta realitat també es reflecteix en la dimensió de la Policia Local, que està dotada amb 17 agents, segons l’alcaldessa, i manté una coordinació amb la resta de cossos i forces de seguretat del municipi.

Lanero també destaca el paper de la col·laboració entre el sector públic i el privat en matèria de seguretat. «La coordinació publicoprivada ha estat clau a nivell de seguretat», explica. En aquest àmbit, destaca la conscienciació dels empresaris i el seu compromís amb la instal·lació de càmeres de seguretat als aparcaments de camions.

La Jonquera mostra, així, una de les particularitats de la pressió associada als fluxos de visitants a l’Empordà: el volum de persones que suporta un municipi no sempre respon al turisme de vacances. En aquest cas, la frontera, el transport internacional i les pernoctacions dels conductors tenen un pes important en els fluxos registrats.

A Cadaqués, en canvi, la pressió turística està estretament vinculada a l’atractiu del municipi i a la concentració de visitants durant els mesos d’estiu.

El debat ja ha arribat al punt de preguntar-se quin és el límit del municipi. L’Ajuntament ha encarregat un estudi per determinar quants visitants pot assumir el poble i identificar quines zones pateixen més sobreocupació, amb l’objectiu que els resultats, que es donarien a conéixer aquest mes de setembre, serveixin de base per elaborar un pla estratègic de turisme.

La necessitat d’aquest estudi s’entén en un municipi que passa d’uns 2.800 habitants a l’hivern a unes 30.000 persones en temporada alta, segons les dades facilitades pel mateix Ajuntament. La regidora de Turisme, Núria Duran, ho resumeix amb una expressió contundent: «Vulguis o no, ens anem convertint en un parc temàtic».

Però la pressió turística no es tradueix només en el nombre de persones que arriben. També afecta les infraestructures, la mobilitat i els espais naturals. David Tibau, portaveu de l’Associació Amics de la Natura de Cadaqués, considera que el municipi arrossega un dèficit de planificació davant d’una afluència que es concentra sobretot durant els mesos d’estiu.

Assenyala que aquesta situació posa sota pressió les infraestructures, la mobilitat i els espais naturals, i alerta especialment de la falta d’aparcament i de l’impacte dels vehicles sobre l’entorn. «Portem un dèficit de pensar per què ja tenim aquest problema», resumeix Tibau, que defensa avançar cap a un model més pausat i adaptat a la capacitat real del territori.

Les dades de mobilitat permeten posar xifres a aquesta pressió i comparar-la amb la d’altres municipis de la comarca. Al Port de la Selva es registren uns 38.000 viatges amb pernoctació, 37,2 per habitant, mentre que a Sant Pere Pescador són uns 78.000, 36,7 per habitant. Són municipis de dimensions reduïdes, on els increments estacionals poden tenir un impacte especialment visible sobre els serveis i l’espai públic. Aparcament, mobilitat, neteja o gestió dels espais naturals han de respondre a una demanda que varia molt al llarg de l’any.

Les ràtios permeten veure aquesta diferència entre la població resident i el volum de viatges que acumula cada municipi. Però, igual que en el cas de la Jonquera, no indiquen quantes persones hi ha simultàniament al municipi.

A la badia de Roses, la pressió es manifesta a una altra escala. Roses, Castelló d’Empúries i l’Escala acumulen centenars de milers de viatges amb pernoctació i disposen d’una oferta turística i residencial molt més gran. Roses registra uns 620.000 viatges amb pernoctació, Castelló d’Empúries uns 385.000 i l’Escala prop de 295.000.

Figueres ofereix un contrapunt a aquesta realitat. La capital comarcal té 47.882 habitants i registra uns 310.000 viatges amb pernoctació, una proporció de només 6,5 per habitant. La ciutat és un important pol d’atracció de visitants, especialment pel Museu Dalí, el comerç i la seva funció de capital comarcal. Però moltes persones hi arriben, hi passen unes hores i continuen el viatge sense fer-hi nit. Aquests visitants, però, no desapareixen del territori. Utilitzen carrers, aparcaments, comerços i serveis, però no apareixen en una estadística que mesura els viatges amb pernoctació.

Cues a l'entrada del Museu Dalí de Figueres / Santi Coll

El cas de Figueres posa de manifest una de les limitacions d’aquest indicador: el nombre de viatges amb pernoctació no permet captar tota la pressió que exerceixen els visitants sobre un municipi.

No tots els municipis costaners de l’Alt Empordà viuen una explosió de població durant l’estiu. Portbou presenta una evolució diferent de la d’altres municipis costaners de la comarca. Mentre que l’oferta d’habitatges d’ús turístic ha continuat creixent, la població estacional ha retrocedit. Segons Idescat, el municipi tenia 36 habitatges d’ús turístic el 2023, 42 el 2024 i 44 el 2025, amb un total de 243 places.

Turistes visitant espais de memòria, a Portbou / Empordà

En canvi, la població estacional va baixar de 757 persones el 2023 a 669 el 2024. Aquesta caiguda de 88 persones mostra una evolució diferent de la que es podria esperar en un municipi on l’oferta d’allotjament turístic ha augmentat. Segons Idescat, Portbou va registrar la disminució relativa més elevada de població estacional de Catalunya durant l’estiu, amb 26 punts percentuals menys respecte del tercer trimestre de 2023.

Els casos de Cadaqués, la Jonquera, Figueres i Portbou mostren que la pressió turística a l’Empordà no té una única forma.

A Cadaqués, el principal problema és la concentració estacional de visitants i l’impacte que aquesta afluència té sobre l’espai públic, la mobilitat, l’aparcament i els espais naturals. A la Jonquera, en canvi, una part important de la pressió està relacionada amb la frontera i el transport internacional, fins al punt que un municipi de poc més de 3.400 habitants ha de prestar serveis a un volum de persones i vehicles molt superior al que correspondria a la seva població resident.

Figueres evidencia que també hi ha una pressió que no queda reflectida en les dades de pernoctació: la dels visitants de pas, que arriben, utilitzen els serveis del municipi i marxen sense passar-hi la nit. I Portbou introdueix una altra variable: l’augment de l’oferta turística no comporta necessàriament un augment de la població estacional.

Per això, les dades de viatges amb pernoctació permeten dimensionar una part dels fluxos, però no expliquen per si soles tota la pressió que suporta un territori. Per entendre-la cal tenir en compte també la població resident, la mobilitat diària, la concentració estacional, les pernoctacions, l’ús de l’espai públic i la capacitat dels municipis per donar resposta a una demanda que, en alguns casos, multiplica durant bona part de l’any la seva dimensió demogràfica.

Subscriu-te per seguir llegint