La xarxa d’escoles públiques ha perdut pes en l’oferta inicial de places d’I-3 en 75 dels 94 municipis catalans de més de 10.000 habitants que compten tant amb centres públics com privats concertats. Així ho assenyala un informe de la Fundació Equitat.org que analitza l’evolució de la preinscripció entre els cursos 2017-18 i conclou que la reducció de places provocada pel descens de la natalitat no s’ha produït de manera equilibrada entre les dues xarxes educatives. Durant aquest període, l’escola pública ha reduït en un 25% les places ofertes, mentre que la concertada ho ha fet en un 20%.
La xarxa d’escoles públiques ha perdut pes en l’oferta inicial de places d’I-3 en 75 dels 94 municipis catalans de més de 10.000 habitants que compten tant amb centres públics com privats concertats. Així ho assenyala un informe de la Fundació Equitat.org que analitza l’evolució de la preinscripció entre els cursos 2017-18 i conclou que la reducció de places provocada pel descens de la natalitat no s’ha produït de manera equilibrada entre les dues xarxes educatives. Durant aquest període, l’escola pública ha reduït en un 25% les places ofertes, mentre que la concertada ho ha fet en un 20%.
Una de les principals causes d’aquesta diferència és l’aplicació desigual de la reducció de ràtios. El 94% dels centres públics ofereixen grups d’I3 amb menys de 20 alumnes, mentre que a la xarxa concertada aquest percentatge es limita al 52% de les escoles (i moltes mantenen encara la ràtio màxima de 25 alumnes per classe); una cosa que passa perquè la normativa així ho permet. Així, un poble amb dues escoles públiques i dues privades concertades perd any a any places públiques si les dues concertades mantenen les 25 places per cada grup d’I3, mentre que les públiques les redueixen a 20 aplicant la reducció de ràtios.
La investigació assenyala que els sistemes amb una doble xarxa sense una regulació clara tendeixen a concentrar l’alumnat segons el seu origen social i econòmic
L’informe se centra només en els municipis amb doble xarxa [als pobles petits on només hi ha oferta pública la situació és diferent] i revisa l’oferta inicial: les places que el Departament posa a disposició de les famílies abans de les preinscripcions, a partir de les quals fan les seves peticions. Així, tot i que la conselleria defensa que els grups públics en l’oferta final sempre són més nombrosos que els de l’oferta inicial, una cosa que és certa –després de les protestes solen mantenir oberts grups que en l’oferta inicial es plantejava tancar–, l’oferta inicial és la que condiciona les famílies a l’hora de triar centre (i no són poques les que acaben apostant per la concertada per por de no entrar a la pública que desitgen en veure les poques places ofertes en un primer moment).
L’estudi adverteix també d’una qüestió no menor: la recent renovació del 99% dels concerts educatius garantirà la continuïtat de l’oferta concertada durant els pròxims sis anys. En aquest context, els possibles tancaments preventius de grups derivats de la baixa natalitat podrien concentrar-se exclusivament a l’escola pública.
L’excepció de BarcelonaBarcelona constitueix la principal excepció a aquesta tendència. A la capital catalana, l’oferta pública ha augmentat gràcies a polítiques actives d’incorporació de centres privats a la xarxa pública i a una reducció de ràtios més equilibrada entre els centres públics i concertats.
El 94% dels centres públics ofereix grups amb menys de 20 alumnes, mentre que a la xarxa concertada aquest percentatge es limita al 52%
En aquest context, la Fundació Equitat.org apunta que la Generalitat ha desaprofitat una oportunitat per planificar tota l’oferta dels centres que reben fons públics. La confluència de la caiguda de la natalitat, la renovació dels concerts i l’augment del finançament permetria millorar la regulació per reduir l’excés de places, garantir la gratuïtat per a les famílies i promoure més corresponsabilitat en la lluita contra la segregació. Segons un recent informe de la Síndical elaborat en el marc del pla contra la segregació escolar, les famílies a l’escola pública paguen de mitjana 948,5 euros a primària i 573,7 euros a l’ESO, mentre que en la concertada la xifra es dispara fins als 3.810,4 euros a primària i els 3.965,5 euros a secundària.
Planificació desequilibradaL’última publicació d’Equitat.org fa èmfasi en el fet que la planificació desequilibrada de l’oferta debilita la lluita contra la segregació i redueix la capacitat per millorar els baixos resultats educatius. La investigació assenyala que els sistemes amb una doble xarxa sense regulació clara tendeixen a concentrar l’alumnat segons el seu origen social i econòmic, cosa que incrementa la segregació i dificulta la millora educativa [l’informe de l’OCDE sobre els reptes de l’educació a Catalunya presentat fa just una setmana apuntava també que, "malgrat els esforços", persisteixen a Catalunya patrons de segregació escolar que afecten l’equitat del sistema].
Davant la situació exposada, Equitat.org reclama aprovar el decret de concerts (congelat des del 2020) per garantir condicions equitatives entre la xarxa pública i la concertada, igualar les ràtios d’alumnes per aula, suprimir grups concertats en zones amb excés d’oferta i vincular qualsevol augment de finançament públic a compromisos verificables d’escolarització de l’alumnat vulnerable.
També proposa eliminar progressivament les quotes familiars mitjançant auditories externes, canals de denúncia i sancions que puguin arribar a la revocació del concert, i integrar plenament l’escola concertada en una planificació educativa "conjunta, transparent i a mitjà termini".