La paraula collage ve del francès coller que significa enganxar. El collage és un art, l’art de la composició feta de retalls i materials diversos, un art tan vàlid com la pintura, l’escultura o la fotografia. Collage no és només retallar i enganxar, és una tècnica que combina materials de tota classe com fotografies, diaris, papers pintats, retalls de revistes o llibres, teles i fins i tot elements de la natura com pedres, flors, llavors, fulles..., i malgrat utilitzar materials ja creats per altri l’habilitat està en el nou significat que els dona la persona que els usa. El collage és un camp d’experimentació ampli en el qual la creativitat i la imaginació fan que siguin les imatges les que suggereixin una composició a l’artista, i això dona com a resultat una representació visual.

La tècnica del collage és molt antiga: els cal·lígrafs japonesos del segle X ja utilitzaven retalls de teles i de papers per escriure les seves obres. A l’Anglaterra del segle XVIII hi trobam Mary Delany, que, quan tenia 72 anys, el seu interès per la botànica la dugué a fer collages de flors amb papers que ella mateixa pintava i retallava els quals anomenava mosaiks, fou així que creà tota una sèrie de collages botànics que es troben exposats a la galeria de les il·lustracions del Museu Britànic de Londres. Però el gran impacte en el món de l’art i el que va rompre amb el que hi havia establert fou quan a principis del segle XX els artistes cubistes introduïren el collage a les seves obres, de la mà de Georges Braque i de Pablo Picasso el collage es convertí en un art modern. Segons els experts el primer fou Braque amb la seva obra Natura morta–Bach, que enganxà dues tires de paper pintat imitant la fusta i hi integrà la tipografia BACH juntament amb un violí i una partitura, capturant així l’essència musical i visual, aquesta obra forma part d’un homenatge a Johann Sebastian Bach, a qui Braque admirava.

Quasi al mateix temps, era l’any 1912, Picasso creà Natura morta amb cadira de reixeta, on transportà els elements del collage a una pintura a l’oli. Uns quants anys més tard, el 1916, el moviment dadaista sorgit com una protesta contra els conceptes d’art tradicionals i contra la situació social en general, utilitzà el collage per expressar-ho. Amb el dadaisme, les dones començaren a tenir un rol més important, entre elles destacà Hannah Höch, activista important pel que fa a la defensa dels drets de les dones, que a través dels seus collages abstractes qüestionava i criticava els estereotips de gènere, la política i el poder. El moviment dadà evolucionà cap al surrealisme i fou dins aquest moviment que Henri Matisse amb els seus retalls eleva el collage a una nova dimensió, quan es trobà malalt al llit es posà a «dibuixar amb les tisores», com digué ell mateix.

Actualment, hi ha una gran llista d’artistes del collage, on els noms en femení abunden. És una tècnica artística que és assequible, no requereix ni preparació prèvia ni gran inversió, només les ganes de crear i la dedicació. Tal vegada el collage està de moda perquè la seva elaboració retall a retall, peça a peça és una lluita contra la immediatesa i la rapidesa del món actual, serveix per aturar-se, pensar, escollir, deixar que la imaginació treballi i construir.

Suscríbete para seguir leyendo