Crec que no es pot demanar massa més a una bona novel·la. La inundació aparentment accidental d’una escola de nins especials provoca una allau de situacions que, hàbilment enllaçades per l’autor, conformen un relat on es posen de manifest algunes de les qüestions clau per entendre el funcionament de la nostra societat: la hipocresia dels adults, l’adulteració de la veritat, la manipulació de determinats conceptes cabdals, com ara el de la pròpia democràcia... I el gran mèrit de tot plegat és que Joël Dicker ho fa amb un estil i una naturalitat admirables, de manera que la lectura de La catastròfica visita al zoo resulta un vertader bàlsam per als sentits, un cant a l’espontaneïtat, a la intel·ligència i al sentit comú.

Joël Dicker, La catastròfica visita al zoo / .

El llibre es llegeix en una exhalació. Hi contribueix l’estil escollit –clar i concís, sense embuts–, així com l’evident intenció de Dicker de fer passar una bona estona al lector o lectora que s’acosta a les pàgines d’aquesta història divertida i esbojarrada alhora. Però faríem curt, si ens quedàssim només amb aquests dos adjectius a l’hora de definir-la; a risc que algú s’escandalitzi, m’atreviria a dir que l’argument guarda alguns paral·lelismes amb la llorejada Campeones, en l’aspecte cinematogràfic, així com amb la celebrada i exitosa novel·la El curiós incident del gos a mitjanit, de Mark Haddon, en el seu vessant literari. Ambdues narracions tenen en comú el fet que els protagonistes principals són persones amb necessitats especials: alumnes d’un centre d’aquestes característiques, en el cas de la novel·la de Dicker, i un jove d’altes capacitats amb autisme, en el cas de la de Haddon.

La novel·la conté així mateix altes dosis de valors. En destacaria la solidaritat, en primer lloc (manifestada en l’empatia que tenen els alumnes envers els protagonistes més vulnerables del relat, com ara el director del centre al qual van a parar a causa de la inundació, objecte de subtils i no sempre benintencionades manipulacions per part dels pares i de la comunitat educativa), i la compassió activa, en segon lloc (n’és un clar exemple el rescat, diguem-ho així, del Pare Noël explotat en un gran centre comercial per engrescar-lo en una bona causa). Els diàlegs i les reflexions suscitats al voltant d’aquests valors constitueixen un altre dels grans atractius del relat, tota vegada que sovint posen en evidència les contradiccions i el dèficit d’intel·ligència emocional dels adults. Són igualment destacables les aliances establertes per l’alumnat per tal de resoldre el quid o bessó de la narració, com ara la que fan amb l’entranyable i estrafolària àvia de Giovanni –un dels alumnes especials– per tal de trobar la persona culpable del sinistre esdevingut a la seva escola.

La catastròfica visita al zoo resulta, en definitiva, una novel·la magnífica i coral, apta per a tots els públics des del moment en què admet almenys dos nivells de lectura: el d’una contarella deliciosa i summament divertida, d’una banda, i el d’un relat que planteja qüestions cabdals per comprendre l’absurda complexitat del món que ens envolta, de l’altra.

Suscríbete para seguir leyendo