Hi ha una hora de l’estiu, en el lloc des d’on escric ara, Portocolom, en què les persones semblen abaixar la veu. Els carrers canvien el renou de les motos trucades per un silenci de vianants. Un temps per reposar, per fer migdiada, abans que el bullici dels joves i les seves motos torni a conquerir l’atmosfera, amb la deixadesa de la policia. Fins i tot els rellotges, en aquesta hora, fan la impressió de caminar una mica més a poc a poc. No és que el temps s’aturi; és que ens concedeix una treva.

Durant mesos hem viscut pendents de calendaris, llibres, concerts, exposicions, entrevistes i notícies. Sempre hi havia una cita marcada en vermell o una història que mereixia ser explicada. Sense adonar-nos-en, el curs ha anat escrivint la seva pròpia banda sonora. Ara és temps d’escoltar també el silenci i, com a lectors, recuperar el plaer de llegir sense mirar el rellotge.

Les vacances ens recorden que la curiositat no necessita presses. Un llibre a la fresca, una conversa que s’allarga, un concert sota les estrelles o una posta de sol contemplada sense cap altra obligació són també una manera de fer cultura.

Aquest suplement també necessita aquest petit respir. No és un adéu, sinó un punt i seguit. Tornarem amb energies renovades, noves històries i la mateixa il·lusió de continuar compartint la cultura amb tots vosaltres.

Gràcies als qui ens heu acompanyat setmana rere setmana, als qui llegiu aquestes pàgines, ens suggeriu temes o ens ajudau a descobrir iniciatives que mereixen ser explicades. Un suplement només té sentit quan troba els seus lectors.

Bon estiu, bones vacances i fins al setembre.

Suscríbete para seguir leyendo