El desplegament accerelat de la intel·ligència artificial amenaça de tenir un cost ambiental irreversible. Un nou informe de les Nacions Unides(ONU) adverteix que els centres de dades necessaris perquè aquesta tecnologia operi dispararan la contaminació i xifra les emissions de diòxid de carboni en 400 milions de tones per al 2030, comparables a les emissions totals d’un país altament industrialitzat com el Regne Unit.

L’estudi, publicat aquest dimecres, també apunta a l’ingent consum d’energia i aigua dels centres de dades. El núvol que sustenta internet no és un ens eteri, sinó plantes industrials amb servidors informàtics que processen milers de milions de dades sense parar. Aquesta incessant activitat, crucial perquè la IA funcioni, consumirà d’aquí a quatre anys gairebé mil TW h, tanta electricitat com França o com 1.300 milions de persones a l’Àfrica subsahariana durant cinc anys. Així, si els centres de dades fossin un país, "ocuparia l’onzè lloc a escala mundial en consum d’electricitat", diu la investigació.

Perquè no se sobreescalfi i s’espatlli, aquest maquinari habitualment es refrigera amb recursos hídrics. En aquest sentit, l’ONU estima que els centres de dades absorbiran a escala global uns 9,3 bilions de litres d’aigua, un volum que cobriria les necessitats d’aigua potable dels 8.100 milions de persones del planeta durant 1,6 anys.

A més, l’informe de la United Nations University – Institute for Water, Environment and Health també denuncia que la IA obre la bretxa de la desigualtat digital entre aquells països que tenen accés a la costosa infraestructura computacional que la sosté i els que queden relegats a assumir els costos ambientals, ubicats principalment al Sud Global.

Així, només un 16% de les nacions disposa d’infraestructura especialitzada per a IA. D’aquestes, els Estats Units i la Xina concentren fins al 90% de la capacitat instal·lada.

La investigació "aporta claredat i ens enfronta amb el que és, sens dubte, un enorme problema", valora Alfonso Valencia, professor ICREA i director de Ciències de la Vida al Centre Nacional de Supercomputació de Barcelona (BSC-CNS), en declaracions a Science Media Center Espanya. Tot i així, aquest expert ressalta que les projeccions de l’ONU, basades en xifres reals, "poden variar en funció de possibles millores d’eficiència o adopció de models en dispositius (en comptes de data centers) o de canvis regulatoris o polítics".

L’informe "pot ajudar a conscienciar sobre un problema que la gent en general desconeix amb dades clares i evidència, i convida a una reflexió crítica sobre l’ús que estem fent de les noves tecnologies", afegeix Verónica Bolón-Canedo, professora titular al departament de Ciències de la Computació i Tecnologies de la Informació de la Universidade da Coruña i investigadora al laboratori d’R+D en Intel·ligència Artificial del Centre d’Investigació TIC (CITIC), en declaracions a Science Media Center Espanya.