Dues setmanes després del massiu encreuament fronterer que va desbordar la capacitat assistencial de Ceuta, l’Executiu central i la ciutat autònoma han començat a aixecar sobre el terreny una xarxa de campaments d’emergència per donar empara provisional a les milers de persones que encara pernocten al ras. Sota la denominació oficial d’"espais d’atenció humanitària", aquestes infraestructures temporals estan dissenyades per oferir allotjament immediat, assistència mèdica i ordre a unes 1.500 persones, amb l’objectiu d’alleujar la saturació dels recursos habituals, com ara el CETI i els assentaments informals escampats per platges i muntanyes. No obstant, no ha transcendit la data en què aquests centres començaran a estar disponibles.

La situació, de màxima emergència, s’ha agreujat durant les últimes hores amb l’inici d’una vaga de fam per demanar asil a Espanya per part de més d’un centenar d’immigrants acampats a la platja del Trampolí. "No volem cap problema, només sortir d’aquí", ha assegurat. A més, molts dels immigrants marroquins es pregunten per què altres migrants tunisians, iemenites o subsaharians poden accedir més fàcilment a l’asil. Ha avançat que no volen "molestar" els ciutadans de Ceuta, especialment quan els nens tornin a l’escola durant les pròximes setmanes, i esperen que abans d’aquell moment la seva situació pugui estar resolta.

Tot i que s’han construït cabanes on s’allotgen a la platja del Trampolí, els migrants asseguren que durant el dia hi suporten altes temperatures i, a la nit, fred. En aquest context, els campaments ofereixen una alternativa a l’amuntegament.

Per evitar concentrar tota la població en un únic punt i respondre als acords aconseguits entre les dues administracions, el dispositiu s’ha repartit enquatre enclavaments estratègics de la ciutat autònoma. El principal centre logístic és l’esplanada de l’Embolsamiento de Loma Colmenar, un terreny cedit per l’administració local que habitualment funciona com a zona d’espera per als vehicles que travessen la frontera. Els altres tres punts, gestionats per l’Estat, se situen a les instal·lacions de La Hípica (molt a prop del CETI), a l’antic camp de futbol del Cuartel de Caballería i a la zona coneguda com El Guano.

Per exemple, el gran espai que ocupa l’aparcament de l’Embolsamiento, a Loma Colmenar, a un costat de la carretera que porta a la frontera del Tarajal (on van morir almenys 141 persones), va ser concebut per ordenar el trànsit de vehicles que volen creuar cap al Marroc. Les dutxes instal·lades se sumaran als banys amb què compta ja aquest gran aparcament, que té també una gran carpa amb taules per menjar.

El muntatge de les instal·lacions va a càrrec de l’Exèrcit en col·laboració amb els serveis humanitaris. En conjunt, els campaments sumaran al voltant de 40 botigues militars equipades amb lliteres a dues altures per optimitzar l’espai. Els recintes disposen d’accés a aigua potable, àrees de dutxes de campanya i blocs de lavabos. Per vetllar per la seguretat i la protecció dels perfils més vulnerables, els espais estan estrictament sectoritzats, de manera que les dones i les nenes estan allotjades en mòduls totalment separats de les àrees destinades als homes adults.

A més d’oferir un sostre provisional, l’objectiu prioritari d’aquests campaments és establir un control sanitari eficaç que garanteixi l’atenció bàsica i eviti el col·lapse de la xarxa d’urgències local. En paral·lel a l’estada dels adults, la gestió de les menors no acompanyades s’està canalitzant cap a dues naus industrials reformades en polígons de la ciutat, habilitades amb 500 places en lliteres per oferir un entorn més protegit a les adolescents.

El sosteniment diari d’aquesta infraestructura humanitària es recolza en una declaració d’emergència de 6,5 milions d’euros promoguda pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, que ha permès a Creu Roja desplegar un operatiu sociosanitari sense precedents que distribueix més de 4.000 kits d’alimentació diaris. L’activació d’aquests quatre campaments d’urgència va ser coordinada en un gabinet de crisi telemàtica o presidit pel president del Govern, Pedro Sánchez, al costat de set dels seus ministres –incloent les carteres de Defensa, Interior, Inclusió i Exteriors– a fi d’accelerar la resposta logística i desbloquejar el conflicte institucional obert sobre la gestió del flux migratori.