Bet Sabata busca localitzacions per a pel·lícules, sèries i anuncis televisius. Busca i selecciona espais que acaben sent escenes on intèrprets de cine mostren el seu talent, o cotxes moderns on es mostren les seves capacitats tècniques i estètiques.

De petita ja volia ser localitzadora?

Doncs sí! Sempre he estat molt creativa i quan devia tenir uns nou anys agafava la càmera de fotos dels pares (òbviament analògica). Sortia a retratar el barri vell, sobretot picadors de portes que apareixien als revelats amb les altres fotos de la meva germana i jo mudades amb les palmes del dia de Rams.

I com va acabar en aquest món?

El 1996 tenia una agència de viatges i el del sector deien que ens havíem de carregar això nou que arribava (Internet), però jo vaig veure que era un món obsolet i sense vida. Vaig mutar cap a dinamitzadora d’hotels i promocions per a congressos, vaig passar per Mont Sant Benet, el MACBA, vaig organitzar el rodatge d’anuncis de l’Opel Corsa, del Renault Clio i de la Norma Duval per a Punt Roma. Jo m’anava oferint a tothom que em volia contractar i vaig acabar fent-me un nom.

Com funciona la seva feina al món audiovisual?

Depèn de l’àmbit de treball, la ficció, sigui sèries i pel·lícules, publicitat, videoclips o foto fixa. Localitzem llocs per fer rodatges segons els guions. Amb publicitat et passen una idea i amb aquesta has de trobar llocs similars als que busquen, els mostro unes fotos de les localitzacions i ells trien.

Amb les plataformes televisives ara hi ha molts diners per vosaltres...

Es reparteixen, som equips molt grans. Hi ha molts tècnics treballant, no acostumes a trobar un pressupost gegant per localitzar. Has d’acotar i encaixar-ho amb els diners disponibles. A la indústria audiovisual es generen molts diners al lloc on s’acudeix, el personal hi pernocta i tot s’activa allà. Amb cinema es paga menys que en publicitat per dia de treball. Els anuncis són un parell de dies i amb el cinema poden ser dues setmanes o un mes. En moltes pel·lícules o sèries seria impossible pagar el que es paga a la publicitat per un dia.

Quina és la localització més costosa que ha gestionat?

N’hi ha de molt cares! Fa poc vaig trobar una casa mediterrània amb embarcador que m’interessava però el propietari ens demanava 10.000 euros diaris. En vam agafar una altra per molt menys. Per preu i per idoneïtat. Ens demanava un preu massa passat.

Què prefereix, cinema o publicitat?

No té res a veure. Hi ha col·legues que no suporten la publi. A mi m’agrada la diversitat i és més material, cal buscar-ho tot ràpid, sent resolutiu i mostrar-ho. Acabo més implicada. En un anunci hi poden treballar fins a cent-cinquanta persones o més. És una mini pel·lícula.

La seva feina està ben pagada?

Ni molt ni poc. Jo soc autònoma o freelance. Dins d’un marge sempre intento que les dues parts ens sentim còmodes.

Quins secrets guarda?

Alguns són d’ara, recents. Estem fent una producció i sempre tinc accés als guions però he de signar un acord de confidencialitat. Els he de llegir i interpretar per desglossar totes les localitzacions o fixar-me en l’època en què està ambientat. Per exemple, no puc explicar el final de «Todos mienten» rodada al llac de Graugés d’Avià.

Conviviu amb el “divisme” d’alguns actors o directors?

Els localitzadors treballem a la “pre” (la prèvia). Coneixes el director d’art, el de fotografia, els productors, el guionista i el director. A vegades no arribem a conèixer els actors. A vegades als rodatges els veus i els saludes, però jo soc molt curosa i mai demano fotos. Els actors normalment van a part, són al seu motor home amb els seus assistents. N’hi ha que saluden i altres no. A la sèrie «Las invisibles» del guionista de «Merlí» (Héctor Lozano) vaig trobar-los-hi la localització principal. Vaig haver d’insistir molt perquè creia que el lloc que tenia encaixava amb el guió. Els vaig anar a veure un dels dies de rodatge i em vaig quedar a dinar. Menjant sola a una taula del càtering se’m van asseure la Maria Pujalte i la Lolita Flores. Em van semblar dues dones fantàstiques, alegres, veteranes com jo, i molt properes.

Ha aparegut mai davant de la càmera?

M’ho han demanat en força ocasions i fins ara sempre havia dit que no. No m’hi veig, però rodant l’anunci de Zalando amb la Rigoberta Bandini, per cert molt simpàtica, de cop i volta em van demanar que rentés el cotxe i em van fer passar pel set de rodatge a un carrer de Sarrià. Només la vam haver de repetir tres vegades!

Quina ha estat la localització més complicada?

Trobar un local d’ungles asiàtic. Ja sé que n’està ple i en vaig localitzar uns seixanta, però la majoria em van fer fora per desconfiança, semblaven espantats quan els parlava de filmacions i cinema.

Alguna altra difícil?

Ho acabem trobant tot. I si no és així, busquem el que més s’assembla. Els directors d’art ho acaben transformant i queda fantàstic. A vegades la complicació és l’accés com el cas d’uns búnquers de ciment per a una pel·lícula d’espies. Sempre ens costa trobar clubs nocturns o de prostitució. Surten a moltes pel·lícules i no és per falta de locals, però molts no volen tancar per nosaltres i a vegades hem hagut de conviure. Per “Awareness” del director Daniel Benmayor vam rodar en un i en acabar de filmar volien tornar a obrir la mateixa nit. Va entrar un home i em va saludar amb correcció. Al cap de poc va sortir l’encarregada una mica avergonyida... li havia preguntat si estava disponible! I jo anava amb “l’outfit” de rodatge: un peto texà i unes esportives!

Alguns rodatges que l’hagin marcat?

En tinc molts però el primer que em ve al cap és la pel·lícula “Disco Ibiza Locomía” del director Kike Maíllo. És una feina especial que vam fer a l’antiga discoteca Bruc’s Bananas com a set principal i a altres petites discoteques com la Bogart de Calaf. Va ser com tornar a la joventut amb un meravellós equip de rodatge.

Una altra que em va agradar molt de fer va ser “Máxima” sobre la reina d’Holanda. Aquí no es veu, només a Argentina i als Països Baixos a través d’algun canal d’Atresmedia. Vaig haver de buscar una botiga de vestits de núvia (al Passeig de Gràcia) i una masia a Calonge la vam fer passar per una “villa” italiana on la protagonista va viatjar abans de casar-se.

Força escenes que veiem al cinema o la televisió són amb localitzacions seves, me’n fa una selecció?

Uff... hi he de pensar... “Los espabilados”, de Roger Gual i guió d’Albert Espinosa, un projecte molt “maco”. “El problema final”, una minisèrie de Netflix protagonitzada per José Coronado, “Lía”, una minisèrie per a TV3, “Gracias equipo”, amb Maribel Verdú i Alexandra Giménez, “Viaje de fin de curso”, dirigida per Paco Caballero, «Rich Flu» de Galder Gaztelu o la segona temporada de «Cites» de TV3.

I d’anuncis?

La llista pot ser interminable... molts cotxes: Opel, Range Rover (un record molt especial), Audi, Cupra, Skoda, Smart, Toyota, Nissan... i d’empreses com Pikolin, Stradivarius, Haribo, Zara, Cofidis, Mango o Loterías de Navidad! No acabaríem!

Altres filmacions?

He localitzat videoclips per artistes com Morad, Niki Nicole, Bad Gyal, Alejandro Sanz, Dejavú o Hens...

El centre de Catalunya és un bon lloc per localitzar?

Ho és! Trobo molts indrets i en queden molts per descobrir. Manresa està súper ben posicionada, és un plató de cine. Té unes localitzacions brutals. No entraré en allò de si és maca o lletja: és cinematogràfica de per se. Té molta essència. Al Berguedà ens hem de guiar més per l’entorn natural. Hi tenim llocs fantàstics. La presa de La Baells ha sortit a mil publicitats de vehicles, la zona del Coll de Pradell té unes carreteres fantàstiques per fer cotxes... o els Rasos. No vull donar noms per no incomodar els propietaris però hi ha finques privades meravelloses. Hi ha uns entorns fabulosos com el llac de Graugés a Avià, el meu favorit.

Per què?

El tinc al cor. Hi ha una part privada de la finca que és molt potent. Tinc devoció per l’entorn i la vegetació. Hi ha un camí d’arbres espectacular, o una caseta inaugurada pel rei Alfons XIII el 1908. Les postes de sol són «xul·líssimes», és un paratge fantàstic, paradisíac. A part de «Todos mienten», hi hem rodat publicitats de cotxes i de Bershka.

Bet Sabata Solanes va néixer a Berga el 12 de setembre del 1969. Els seus pares són la María, que encara viu, i el Joan. Està casada amb el David i té dos fills, l’Adrià i la Carla, que l’acaba de fer àvia d’una nena, la Martina. Va estudiar EGB a Vedruna de Berga (abans anomenades “les Carmelites”) i FP2 administrativa. Va estudiar set cursos de francès a l’Institut Français de Barcelona i mai ha deixat de formar-se: al Laboratori de Creativitat de la Universitat de Barcelona, fent cursos de màrqueting, publicitat o fotografia i sobretot al seu sector com els del Instituto HAZ de RTVE. L’agència de viatges que va fundar el 1996 ha acabat transformada en “Seven Days Ideas” on desenvolupa la seva professió de localitzadora de cinema i publicitat. De les milers de localitzacions porta al cor les del llac de Graugés d’Avià i La Fortalesa de Sant Julià de Ramis. Recorda de forma especial els anuncis de Range Rover o el de “Loterías de Navidad” com els més espectaculars on ha participat. És una persona creativa, li agrada pintar amb totes les tècniques existents: des de la tinta xinesa, l’aquarel·la, la pintura a l’oli, el difuminat amb cotó fluix o tota mena de manualitats.

Subscriu-te per seguir llegint