Montserrat, rosa ple, mamella de monja, de penjar, de pedrot, com sigui, però de productors locals. Això és el que ha volgut escenificar una vegada més, i ho ha aconseguit, el Mercat del Tomàquet de la 10a Festa del Tomàquet de Manresa.

L'edició d'aquest any, la cinquena que es fa al Passeig, ha registrat una elevada afluència de públic des de primera hora. Tant l'Ajuntament com els pagesos coincideixen que l'interès pels productes de proximitat creix, però també admeten que el gran repte continua sent convertir els visitants ocasionals en clients habituals. El regidor d'Acció Climàtica de l'Ajuntament de Manresa, Pol Huguet, remarca que el mercat manté el seu objectiu original: donar visibilitat als petits productors que fan venda directa. Aquest any hi han participat set productors de tomàquet, pràcticament tots els que venen directament al consumidor al Bages. "La nostra prioritat és donar a conèixer els professionals, tenir aquí els que fan venda directa", afirma. A la fira tampoc hi han faltat tres parades de fornatges, de xarrups, cerveses, i vins de la DO Pla de Bages. Per a Huguet, "és el que volem, i tenim la particularitat envers altres fires que la nostra prioritat és la proximitat, i també despertar vocacions per la pagesia i valorar l'agricultura de proximitat".

Huguet fa un balanç molt positiu de tota la Festa del Tomàquet. "La setmana ha anat molt bé. Tots els actes hem omplert. El sopar del tomàquet ha batut el rècord amb 193 persones. Divendres, a les tapes del Mercat Puigmercadal, hi van passar entre 300 i 400 persones", explica. A més, destaca que enguany han detectat "gent que no acostumava a venir", tant de Manresa com d'altres punts de la comarca i de Catalunya.

Un dels productors veterans és Enric Casasayas, de Les Arnaules, que enguany ha portat entre 40 i 50 caixes de tomàquets repartides entre el mercat i la parada habitual de la plaça Major. Esperava "esgotar-les totes" i insisteix que la clau és comprar durant tot l'any. "Que comprin un dia a l'any no et fa viure. Mengem tres cops al dia i, si podem menjar d'aquí, millor", reivindica.

Des de L'Hort del Puig, de Castellbell i el Vilar, Marc Picazos considera que el tomàquet de Montserrat continua sent el més valorat pels clients. "És el que costa més de produir, però també és el més apreciat", explica. Tot i això, insisteix que el gran repte és fidelitzar la clientela: "És important que segueixi comprant durant l'any. Fidelitzar la gent costa".

Una opinió compartida per Gemma Rossinyol, de Mas Rossinyol de Manresa, incorporada fa pocs anys a la producció de tomàquet, sempre s'havien dedicat a la mongeta del ganxet. Considera que aquest tipus de mercats són essencials per donar-se a conèixer i percep un canvi de mentalitat entre els consumidors. "Cada vegada la gent és més conscient que hem d'ajudar el petit productor", assegura.

També és relativament recent La Tomakera, de Cabrianes, un projecte impulsat per quatre joves pagesos. Un dels seus socis, Jordi Gràcia, explica que aquest dissabte han portat prop de 200 quilos de tomàquets amb l'esperança de vendre'ls tots. "És un dia superguai perquè ens unim tots els productors i dona molta visibilitat al que fem. Molta gent que avui ens coneix després potser ens compra durant l'hivern", destaca.

Més enllà de les vendes d'un sol dia, el missatge compartit per organització i pagesos és clar: el futur del sector passa perquè el consumidor incorpori el producte local als seus hàbits de compra quotidians, més enllà de la festa del tomàquet. Festa que clou aquest cap de setmana, i a la qual encara li resten les degustacions de tapes de tomàquet als wine bars dels cellers de la Ruta del vi del Bages, o la visita a la Torre Lluvià amb degustació de tomàquets, una activitat gratuïta amb inscripció prèvia, que es farà diumenge a la una del migdia.